Amb banderes i com un boig

Ja no és “A por ellos”. És “contra ell”. La dreta política i mediàtica ha iniciat una carrera per veure qui enarbora més ensenyes d’Espanya per expulsar a cops de bandera Pedro Sánchez de la Moncloa. A aquest pas, fins i tot la gegantina bandera de la plaça de Colom, instal·lada per José María Aznar en plena efervescència neoespanyolista, es quedarà petita per embolicar tanta passió patriòtica de Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal i corre un risc seriós d’acabar feta una tela esquinçada de tant estirar-la uns i d’altres.

Com sol passar quan algú declara una alarma nacional, es passa del patriòtic al patètic en qüestió de segons. La carrera de populars i taronges per veure qui convocava primer la manifestació de diumenge va acabar recordant aquelles paròdiques persecucions finals dels personatges de 'El show de Benny Hill'. I no es cansen de córrer. Pablo Casado acaba d’apujar l’aposta proclamant que l’agenda d’ETA domina Catalunya. Però no se sorprenguin si, en les pròximes hores, un altre dels convocants ho iguala i hi afegeix dos supremacismes, tres populismes i una aplicació del 155 fins que tornin els pantalons de campana.

Si els preocupa que, per aquesta competició, es ressenti la salut de la Santa Aliança que encoratja la reconquesta des d’Andalusia, no pateixin. La dreta es desplega, l’esquerra es divideix; vet aquí la diferència. Convençuts, com mig PSOE, que tot el que faci Pedro Sánchez a Catalunya per buscar una solució política els beneficia, el PP, Cs i Vox ja han après que l’important passa per mantenir la tensió i disparar la crispació perquè no es quedi a casa ni un sol vot espanyol indignat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A tres veus ens presentaran una pel·lícula de por que bé podria titular-se: 'Relator, el terror que va devorar Espanya'. Ja coneixen el guió. Un president traïdor entrega a les insaciables goles del monstre separatista la innocència de milions d’espanyols mentre, a més, ens humilia acceptant observadors com si fóssim un país del tercer món. S’equivoquen els qui afirmen que la dreta espanyola no té una solució per a Catalunya. Està ben clara: ocupar la institucions i derrotar el nacionalisme per inanició. Tot el que s'allunyi de la victòria total i completa sobre l’independentisme serà una fellonia i delicte d’alta traïció. Després que no diguin que no els van avisar.

El més extraordinari de que ha passat entorn del relator no és aquesta manifestació amb banderes i com un boig a dos dies de l’arrencada del judici del procés i que, si l’haguessin convocat els nacionalistes, seria denunciada com una pressió intolerable a la Justícia. El més incomprensible és que, sabent que a la dreta només li valen eleccions i Catalunya té la clau per provocar-les, tant la Moncloa com la Generalitat es desgastin en un joc de desconfiances i guanys a curt termini que els impedeix beneficiar-se mútuament dels pocs acords a què arriben, que només serveix per oferir encara més i més fàcil la seva política jugular.