Al contraatac
Aquest país de nyaps
La idea que un relator neutral faci de notari del succeït té sentit. Però Casado, Rivera i Abascal convoquen una manifestació "per treure Sánchez" per -diuen- haver traït Espanya amb aquesta fórmula
zentauroepp46859272 graf3031 madrid 07 02 2019 el presidente del pp pablo c190207083704 /
La potineria quotidiana de la base. El responsable del pou on va morir el Julen plora ara llàgrimes desconsolades. Però reconeix: a) que no va demanar l’autorització necessària per als moviments de terres que va efectuar, b) que no va verificar si el pouater havia obtingut el permís per trepar el pou (que no el tenia), c) que va pagar en negre l’obra i d) que al final va deixar que el pouater marxés deixant el forat obert i sense tapar. Entre ploriquejos afegeix que ell va posar dos blocs de formigó cobrint el pou, però en el moment del succés no eren allà. Així es fan moltíssimes coses en aquest país. I si després toca plorar, es plora.
La potineria incoherent. Llancen repetidament merda contra els jutjats de Catalunya però demanen que no hi hagi temes que es traslladin a Madrid per ser jutjats amb menys pressió ambiental directa. Hi ha gent que abans de llançar merda no sap pensar gaire.
La potineria dialèctica. Segons Alfonso Guerra, l’independentisme ha fet ressuscitar el franquisme. ¿Era mort? ¿No deu ser que quan s’hauria d’haver –amb majories absolutes socialistes al Congrés– rematat i enterrat democràticament va sobrar prudència o covardia i no es va fer? Perquè, ni es va explicar bé el que havia sigut ni es va fomentar la memòria històrica, i es va deixar molt espai i poder als seus protagonistes sense jubilar-los.
La potineria davant del xantatge. Les autoritats madrilenyes no han cedit davant dels punts més abusius de les reclamacions dels taxistes que els pressionaven. Han sigut 16 dies de conflicte obert, però aquests professionals han aconseguit només coses més raonables que els que van cedir davant del xantatge. No a tot arreu passa el mateix.
La potineria demagògica (1). La desmesura i falsedat amb què Casado i Rivera van desqualificar Pedro Sánchez per –deien– suposada lentitud al reaccionar en el recolzament a Guaidó els deixa en ridícul tot i que s’hi deixin la veu. Espanya i l’opinió pública internacional saben que el Govern espanyol va ser un dels primers a reconèixer l’adversari de Maduro i l’impulsor que ho fessin també molts altres països de la Unió Europea. El 'duo cridaner' es pensa que tots som tontos.
La potineria demagògica (i 2). Aquesta mateixa parella, ara amb el reforç de Vox, repeteix jugada ara amb la qüestió del relator. Se sabia que després de les reunions entre els sobiranistes i el Govern les dues parts explicaven coses molt diferents sobre el que s’havia tractat i acordat. La idea que un relator neutral faci de notari del succeït té sentit. Però Casado, Rivera i Abascal convoquen una manifestació "per treure Sánchez" per –diuen– haver traït Espanya amb aquesta fórmula. Els barons espavilats del PSOE creen nous independentistes recolzant-los. Els asos no busquen la pau.
