Immigrants sense salvament

La pressió dels governs europeus i les mesures adoptades per Itàlia, Malta, Espanya, França i Holanda han deixat el Mediterrani central sense naus de rescat de les organitzacions humanitàries per salvar els immigrants dels naufragis. El Sea-Watch 3, l’últim que operava a la zona, està retingut a Catània (Sicília) per ordre judicial des de l’1 de febrer.Sea-Watch 3,La vigília havia desembarcat 47 immigrants rescatats 12 dies abans, però se li havia vetat l’accés al port fins que es va pactar la distribució d’aquests immigrants entre diversos països.

L’Open Arms, de Proactiva Open Arms, està bloquejat a Barcelona des de mitjans de gener per ordre de les autoritats espanyoles.L’Open Arms, L’Aquarius de SOS Méditerranée i Metges sense Fronteres (MSF), que havia salvat 30.000 persones, va quedar bloquejat a l’octubre a Marsella, després que Gibraltar i, més tard, Panamà li retiressin el pavelló per navegar i que els països europeus rebutgessin autoritzar-lo a navegar sota la seva bandera. Les autoritats italianes van exigir al novembre la seva immobilització sota l’acusació de descarregar residus tòxics.

Itàlia també es va confiscar l’agost del 2017 del barcoIuventade l’alemanya Jugend Rettet. Després d’haver salvat més de 6.000 vides, la nau està immobilitzada a Trapani (Sicília), acusada d’associació amb contrabandistes i fomentar la immigració il·legal. L’abril del 2018, el Tribunal Suprem italià va rebutjar el recurs de Jugend Rettet.

Suspensió d’operacions

ElPhoenix de Migrant Offshore Aid Station (MOAS), sota pressió italiana i maltesa, va abandonar el setembre del 2017 les seves operacions, com havia fet ja el Prudence de MSF a l’agost. El Vos Hestia de Save the Children, que havia salvat més de 10.000 immigrants, també va suspendre les operacions l’octubre del 2017 per la pressió de la policia i la fiscalia italiana.os Hestia

Un altre buc, el Lifeline, de l’alemanya Mission Lifeline, està bloquejat a Malta des del juny, després d’haver desembarcat 226 immigrants rescatats.L’organització alemanya Sea Eye, a la qual Holanda va retirar el 2018 el pavelló als seus barcosSea-Eye i el Seefuchs, va reprendre al desembre les operacions de rescat amb elProfessor Albrecht Penck,però ara la nau es troba a Mallorca després que se li impedís el mes de gener, durant més de dues setmanes, desembarcar els immigrants que havia salvat.

En les primeres cinc setmanes d’aquest any, han mort almenys 144 immigrants al Mediterrani central, segons l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM). El número és molt elevat en comparació amb la reduïda xifra d’immigrants que han arribat a Itàlia i Malta: 251 en total. Els acords d’Itàlia i la UE amb les milícies líbies i la desaparició de les naus humanitàries han reduït dràsticament els fluxos migratoris al Mediterrani central, i han traslladat la pressió cap a Espanya, on s’han triplicat les arribades: 4.104 persones en les cinc primeres setmanes.

La paralització dels rescats de les organitzacions humanitàries, que els governs acusen de fer el joc a les màfies, és un dels objectius no confessats de la política europea antimigratòria. Les accions judicials contra els barcos humanitaris no són noves. El president de l’alemanya Cap Anamur, Elias Bierdel, i el capità del Cap Anamur II,Stefan Schmidt, ja van ser jutjats a Itàlia per haver rescatat el 2004 37 immigrantsCap Anamur II,que havien naufragat a prop de l’illa italiana de Lampedusa.

Per posar fi als fluxos migratoris, el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, va firmar el 2008 un acord amb el règim autoritari libi de Moammar al-Gaddafi, que permetia el retorn forçós dels bots d’immigrants detectats pels guardacostes italians. La caiguda del règim de Gaddafi el 2011 després de la intervenció de l’OTAN va disparar de nou l’arribada d’irregulars, mentre que la política de devolució d’immigrants va haver d’abandonar-se després de la sentència en contra del Tribunal Europeu de Drets Humans del 2012.

L’enorme disparitat de rendes

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

El fracàs de l’operacióHermesde Frontex ila commoció pels més de 360 morts del naufragi davant Lampedusa l’octubre del 2013van impulsar el Govern italià a iniciar l’operació de rescatMare Nostrum. Però es va suspendre l’octubre del 2014 a causa del seu elevat cost, a l’escàs recolzament de la UE i a les pressions dels altres països europeus, que afirmaven que atreia la immigració. La multiplicació dels ofegats, malgrat la missióTrintónde Frontex, iel naufragi amb més de 900 morts l’abril del 2015 va fer que s’intensifiquessin les feines de rescat de les organitzacions humanitàries, que Itàlia i altres països van culpar de l’increment del flux migratori.

Des del 2000 han mort més de 33.000 immigrants intentant creuar el Mediterrani, segons les dades de l’OIM i de l’organització United. La duplicació prevista de la població africana en les pròximes tres dècadesi l’enorme disparitat de rendes entre els dos continents incrementarà encara més la pressió migratòria en els pròxims anys.