L''omertà' dels capellans

He escoltat almenys una dotzena de vegades la cançó 'Corvus', d’Els Pets, des que el seu compositor, Joan Reig, el bateria del grup, va confessar a aquest diari fa una setmana els fets autobiogràfics que la van inspirar, en una magnífica entrevista de Guillem Sànchez. Un sacerdot, el rector de Constantí, va abusar d’ell en la infància. El músic va reunir el coratge per escriure-la quan, fa un parell d’anys, va veure l’esquela del capellà en les necrològiques: “Pere Llagostera, requiescat in pace”. La lletra, d’un lirisme estremidor, parla d’un vell refugi de muntanya, d’un estiu trencat, d’una olor de pa de missa i vi dolç. “On era el teu Déu quan la meva pell tocaves?”. Un corb negre.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El bateria d’Els Pets és més o menys de la meva quinta. Puc, per tant, imaginar-me el terror de tornar d’una excursió als anys 70 i explicar a casa que el mossèn li havia tocat els genitals. ¿I els nois que van pujar a l’abadia de Montserrat amb el monjo Andreu Soler? Pot ser que a algun li clavessin una plantofada a la cara per inventar coses brutes. En realitat, encara que el Govern aspira oportunament a ampliar el termini en 12 anys, els delictes d’abús sexual contra menors i el seu encobriment no haurien de prescriure mai per la seva sordidesa, pel trauma que infligeixen. La víctima només pot verbalitzar l’horror quan aquest ha sedimentat, quan el transcurs del temps ensenya que la vida anava massa de debò.

Les declaracions de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, despatxant els abusos a la seva diòcesi com “un mal moment”,semblen el mirall de la que ha sigut l’actuació de l’Església espanyola fins ara: mirar cap a un altre costat, l’'omertà', llançar calç sobre l’oblit, un silenci espès de ciri i sagristia. La Conferència Episcopal ha d’obrir els finestrals com més aviat millor i fer públics els seus informes, no perquè l’Església sigui un niu de pederastes, sinó pel que la institució representa. ¿És que potser no pregona que és el refugi dels innocents? Deixeu que els nens s’acostin a mi; dels que són com ells és el regne del cel.