La batalla de Barcelona es juga, una vegada més, al Raval

Les pròximes setmanes són clau per definir el futur de la capella de la Misericòrdiacapella de la Misericòrdia. L’espai que abans ocupava la capella va ser cedit de forma gratuïta al Macba pel govern de Xavier Trias, el 2013, per ampliar l’espai expositiu del museu. Una plataforma formada per veïnes i treballadores del CAP Raval Nord ha recollit més de 6.500 firmes per instar el ple de l’Ajuntament de Barcelona a rescindir la concessió al Macba i que es destini l’espai a l’ampliació del CAP. Però el PSC porta aquest dimarts a comissió una petició perquè el debat no tingui lloc en el plenari sense el sí previ del Macba sobre alguna de les ubicacions alternatives per ampliar-lo que ha ofert l’ajuntament.

Cal tenir en compte que l’ajuntament té fonament jurídic per executar la retirada de la cessió al Macba. Els plecs de concessió especifiquen, entre les causes d’extinció del contracte, “la no-posada en funcionament de l’equipament en un termini màxim de cinc anys” i “a causad’interès públic”. Els cinc anys han passat i l’ajuntament disposa ara d’una causa d’interès públic, la necessària ampliació del CAP.

Ampliar o tancar el cercle

El Macba va obrir les portes el 1995 amb 14.000 metres quadrats i, entre el 2006 i el 2013, es va ampliar fins als 19.555 metres quadrats, incorporant la capella i el Convent dels Àngels i l’antic edifici del Foment de les Arts i el Disseny, un conjunt que ocupa la pràctica totalitat del perímetre de la plaça dels Àngels. L’ampliació a la capella de la Misericòrdia permetria tancar el perímetre, i la plaça dels Àngels es convertiria més que mai enla plaça del Macba. Si l’estratègia del Macba no és només ampliar-se, sinó tancar el cercle, les propostes que ha presentat l’ajuntament difícilment seran acceptades.

Des d’aquesta perspectiva, el que està en joc al Raval no és només la destinació final de l’antiga capella de la Misericòrdia. El que està en joc és el dret a la ciutat. Avui hauríem de plantejar-nos com decidim les qüestions que configuren la ciutat i respondre preguntes com: ¿Al Raval s’han de potenciar els equipaments culturals de ciutat o ja hi ha una saturació d’aquest tipus d’entitats al barri? Més enllà de la necessitat d’ampliar i millorar les instal·lacions del CAP, ¿cal dotar el territori de més equipaments de serveis per al veïnat? Més enllà que la plaça de Terenci Moix, davant de l’actual CAP Raval Nord, sigui o no apta per a l’ampliació del CAP (per la subestació elèctrica que hi ha al subsol), ¿és positiu que un territori tan densificat perdi espai públic? ¿Qui i com decideix com es configura la ciutat?

Institucions i poders econòmics

Diu el PSC a Twitter PSC, defensant la seva posició davant la plataforma veïnal i de treballadores sanitàries en defensa d’un nou CAP Raval Nord, que el que fa falta és una solució “de consens entre les parts implicades”, i cita com a parts la Generalitat,l’ajuntament i el Consorci del Macba. És significatiu que oblidi entre les parts implicades el veïnat i les treballadores del CAP. També ERC està dubitativa sobre el seu vot, i argumenta que abans que res cal arribar a un acord amb el Macba. Una decisió, la dels republicans, que s’entén que no estarà condicionada pel fet que Gemma Sendra, regidorad’ERC, hagi sigut gerent del Macba, o que el portaveu de la Plataforma +Cultura +Macba, Joan Anton Maragall, sigui cosí del candidat Ernest Maragall.

Notícies relacionades

El Macba deixa la porta oberta a les alternatives de Colau per a l'ampliació

El Macba obre exposició i vindica l'ampliació que li discuteix Colau

Si deixem la decisió en mans del Macba, excloent veïnat o treballadores de la discussió, estem deixant el dret a decidir sobre la ciutat en mans d’institucions   democràtiques, però també delspoders econòmics. El consorci del Macba està conformat per l’ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Cultura, així com per la Fundació Macba, formada per una llarga llista empreses i particulars representativa de la diversitat de poders fàctics de la ciutat. Tot i que per estatuts en els òrgans de govern del consorci tenen majoria de representació les administracions públiques, el pes de les empreses en les decisions estratègiques de la institució és innegable.

En definitiva, el que està en joc aquesta setmana al Raval i a Barcelona també és si es consolida una ciutat definida des de despatxos (institucionals i empresarials), o si obrim espais per decidir i construir entre totes la ciutat i els barris que volem i necessitem. No permetre que la rescissió de la cessió al Macba es debati en el ple de l’ajuntament és apostar per la primera opció.