Crear-se la feina

Tinc la sort d’haver conegut (i ser amic: activat avís de parcialitat) tres persones que  abans que els autònoms i els cursets d’emprenedoria van decidir convertir en professió el que més els agradava, tot i que la ‘professió’ en qüestió no existís. Crear-se la feina, per entendre’ns.

Màrius  Serra, a més d’escriptor, és conegut com a enigmista i viu dels jocs de paraules. Ara és una cosa que tots trobem normal, però quan va deixar Filologia Anglesa per crear amb Anna Genís i Miquel Sesé una revista i una empresa de crucigrames en català molts pensaven que s’havien tornat bojos. Anys després, Serra va tornar a remuntar el riu posant per escrit l’experiència de paternitat d’un fill polidiscapacitat, i ara torna a fer pans amb pedres convertint, amb Joan Arqué, el llibre i la història de Llullu a ‘Qui ets?’, esplèndida adaptació teatral que hem pogut veure al Lliure i que comença a girar per Catalunya.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fernando Beltrán és, per als lectors, poeta, però viu de posar noms a les coses  (empreses, vins, hotels, museus). Ell és ‘nomenador’, paraula que la seva filla li va regalar anys enrere. A Matadero, a Madrid Gráfica 18, li han dedicat l’exposició "Les paraules que anomenen". I aquest any en farà quinze que va crear a Astúries perquè sí l’Aula de las Metáforas, fundació privada dedicada a programar i promoure versos, amb la millor biblioteca de poesia catalana d’aquesta Espanya que no acaba de saber llegir la seva Constitució.

Oriol Comas creu que, a més del llenguatge i la música, l’altre element comú de tots els grups humans és el joc, i va abandonar una vida de comunicador eficaç per convertir-se en promotor i dignificador del joc de taula. Al novembre va dirigir per a l’Ajuntament la setena edició de la fira Dau Barcelona, i va omplir la Fabra i Coats amb 26.000 assistents i més de 500 taules de joc. Escriu i viatja movent-se com un més per un circuit professional que té Alemanya i França com a centres. Sí:  es pot inventar el present , es poden canviar les regles, fer que siguin coses que no són. De fet, d’això haurien d’anar la creació i la vida, ¿oi?