La felicitat com a objectiu polític

Amb el nou any, la gent se sol fixar objectius vitals com ara deixar de fumar, fer esport, canviar de feina... La majoria d’aquests objectius pretenen aconseguir una cosa molt senzilla: estar satisfets amb la nostra vida, és a dir, ser feliços. Però, ¿què sabem en realitat les persones sobre allò que ens proporciona felicitat? Si preguntem als joves què anhelen en els pròxims 10-20 anys de la seva vida, una proporció molt important (més del 50% en la majoria d’estudis) contesten que el seu principal objectiu és guanyar molts diners, tot i que alguns també afirmen que volen ser famosos. Llavors, ¿són aquests els determinants de la nostra felicitat? ¿Sabem fixar-nos objectius vitals que ens conduiran a estar satisfets amb la nostra vida? El projecte més gran que ha investigat aquestes qüestions consisteix en un estudi longitudinal de la Universitat de Harvard en el qual van entrevistar 724 homes cada any des de 1938. ¡Les entrevistes es van fer durant 75 anys! Actualment, 60 d’aquests homes encara són vius (tenen al voltant de 90 anys).

Gràcies a aquestes dades longitudinals de 724 vides completes, els investigadors han pogut analitzar els objectius vitals d’aquests homes en diferents etapes, han pogut determinar si van aconseguir aquests objectius en els següents 10, 20 o 30 anys i, a més, si la consecució d’aquests propòsits els van fer feliços o no. Segons explica el ¡quart! director de l’estudi, la principal conclusió a què han arribat és que la riquesa i la feina, i molt menys la fama, no condueixen a la sensació de tenir una vida plena, sinó que aquesta impressió de satisfacció amb la vida ve determinada en realitat per les relacions que tenim amb els altres, tant personals com laborals. És a dir, les persones que estan socialment connectades manifesten més nivells de felicitat i viuen més anys que les persones que estan soles o aïllades.

Això no només depèn del nombre de relacions; la qualitat d’aquestes relacions també sembla ser molt important per mantenir les nostres funcions cognitives i emocionals en forma; les persones que tenen relacions afectives en què poden confiar són capaces de mantenir la memòria fins molt entrada la vellesa. I, tot i que aquestes conclusions poden semblar òbvies, la veritat és que generar i mantenir aquesta mena de relacions al llarg de la vida no és fàcil i requereix treball i constància. I, arribats a aquest punt, la pregunta rellevant és, si les persones de manera individual tenim per objectiu principal estar satisfets amb les nostres vides: ¿els governs no haurien d’incloure aquesta variable a l’hora de dissenyar polítiques públiques en lloc de fixar-se exclusivament en el PIB o variables similars?

Productivitat laboral

Si pensem en termes de polítiques laborals, està demostrat que les persones sense feina són menys felices. Així, l’objectiu de crear ocupació sembla que va en la línia d’augmentar els nivells de felicitat de la població. També sabem que les persones amb feines temporals, salaris extremadament baixos o situacions laborals insegures, encotillats per uns horaris rígids i, per tant, amb poques possibilitats de combinar la vida laboral i la vida personal, reporten nivells molt baixos de satisfacció. I per això el tipus de treball que es fomenta des del sector públic també resulta important per a la població, ja que determina el número i la qualitat de les relacions humanes que podem generar.

Notícies relacionades

Ser feliç amb un mateix: consells per aconseguir-ho

Més feliços, més productius

En aquest context, augmentar el salari mínim, com l’aprovat per l’actual govern, o introduir una renda mínima poden ajudar a millorar els nivells de felicitat a través de l’augment dels ingressos de part de la població, sempre que no generin més atur. De manera més general, les polítiques que tinguin per objectiu la reducció de la desigualtat econòmica serviran per millorar els nivells de satisfacció de manera directa, a través de l’augment dels ingressos per a les persones més pobres, però també indirectament augmentant les possibilitats de generar relacions personals (tant laborals com familiars) de més qualitat.

Finalment, la literatura econòmica mostra que els treballadors que són més feliços són més productius, i que generen beneficis tant per a les empreses com per al país en termes de més creixement econòmic. Per tant, resulta de vital importància que els polítics entenguin i prenguin en consideració la relació entre les polítiques que dissenyen i els seus efectes en els nivells de satisfacció i felicitat de la població.