El difícil repte d'escollir escola

L’elecció de productes classificats com “d’alta implicació” comporta dedicar temps a la comparació d’alternatives, a causa dels riscos associats amb la seva adquisició (socials, monetaris...).L’elecció d’escola per als nostres fillsn’és un exemple: no ens limitem a escollir l’escola de davant de casa, sense més criteri que el de proximitat, sinó que mirem i remirem les diferents alternatives, tant d’escoles públiques, concertades com privades. Segons el professor R. Hogarth, tenir varietat en l’elecció incrementa la utilitat del consumidor, ¡però fins a un punt! Quan el conjunt d’opcions creix, l’efecte final pot acabar sent just el contrari. ¡I és el que em va passar a mi! Vaig caure just a la part decreixent de la funció convexa. ¿Què hem de fer per no perdre’ns? ¿Quins són els atributs rellevants per escollir?

Atributs: proximitat casa-feina; model educatiu; internacionalitat, preu... I, ¿quins són més determinants perquè tinguem nens feliços però alhora competents en el món que es trobaran en X anys? I, ¿quines fonts d’informació em poden ajudar per simplificar la meva recerca? ¿Les formals (portes obertes, pàgines web, articles científics, entrevistes amb les directores de l’escola, consorci d’educació)?; ¿les informals: blogs de famílies en la mateixa situació, amics, família?

No deixa de ser un joc estratègic

Portes obertes: gairebé idèntiques les unes de les altres; webs dels centres: ¡de tots els colors! Les escoles concertades solen incloure més informació (de venda), com poden ser els valors de les “competències bàsiques”. A l’escola pública em trobo amb respostes contradictòries: escoles que em faciliten la informació sense problema i altres centres que m’asseguren que és confidencial. M’adreço al Consorci d’Educació, i amb cara de pòquer em diuen: “Ningú abans m’ha demanat això. Fes una instància”. ¡My God!

Complementem amb fonts informals, tals com recomanacions d’amics i col·legues de feina o blogs diversos, on les famílies van actualitzant el nombre de preinscripcions a les escoles del barri, fent els seus comptes per decidir a quina loteria volen jugar. Una vegada més, no deixa de ser un joc estratègic en el qual l’escola de la que menys s’ha parlat durant el període de preinscripcions és realment la més preferida per a moltes de les famílies del xat.

El mètode d’assignar escoles a Espanya (‘Boston mechanism’) ¡és un altre gran què! És trist haver de ser estratègic, fins i tot en l’elecció de l’escola del teu fill, i no poder revelar les teves preferències reals. Moltes vegades, per por que et toqui una escola que no t’agrada, la primera opció que poses no és realment la més preferida. En altres casos, si decideixes arriscar-te (hi ha menys places que preinscripcions ja fetes), has de ser estratègic amb les següents opcions i considerar només escoles que saps que no s’ompliran en primera opció. I si t’ho pots permetre, tenir com a ‘back up’ l’accés a una escola privada. Els defensors d’aquest mètode argumenten que només les famílies més motivades apliquen i accedeixen a les escoles amb sobredemanda. ¡Doncs no! Et trobes amb molta gent que fa l’elecció desconeixent la loteria a què juguen, o gent que escull escoles que els fan menys il·lusió, però amb accés segur.

L’anglès, un atribut rellevant

Quant als atributs rellevants, un d’important pot serl’anglès. Molts estudis demostren que la fonètica s’assimila fàcilment de petit, habilitat que es va perdent amb l’edat. Tenir mestres nadius anglesos seria clau i evitaria que els nostres fills tinguessin l’accent macarrònic que hem tingut molts de nosaltres. ¿Quin problema hi ha? Doncs que els nostres mestres han de tenir el grau de Magisteri, cosa que dificulta trobar escoles públiques o concertades amb nadius ensenyant idiomes. A les jornades de portes obertes, quan senties els mestres catalano/castellano-parlants cantant cançons en anglès... ¡et venien ganes de plorar! A països com França, estudiants nadius en pràctiques fan conversa als nens. ¡I és una formula gratuïta! ¿Per què aquí no és una pràctica generalitzada?

Notícies relacionades

Lliure elecció de centre escolar contra la desigualtat

Guia per als pares que van a les portes obertes de les escoles

El mètode educatiu s’ha revolucionat en els últims anys. Molts s’han apuntat al “carro” del mètode de projectes, una cosa arriscada, ja que si no tens una bona formació acabes generant nens molt feliços, però... ¡poca cosa més! A part, et trobes que el batxillerat no ha innovat al mateix ritme, seguint majoritàriament amb mètodes més tradicionals.

Després de dos anys mirant i comparant escoles, llegint articles científics sobre atributs rellevants, etc., he trobat un article on es reflecteix que el futur del nen depèn en un 90% de la família, l’entorn i el seu propi caràcter, i que només el 5% serà gràcies o culpa de l’escola escollida. Al final, en el meu cas, l’atribut que vam prioritzar va ser un pati el més semblant possible a un parc, amb arbres, sorra i molt de sol.