Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
Els companys de l'11-F
Els Nobel Albert Einstein, Fritz Haber i Pierre Curie es van casar amb dones que havien decidit dedicar la seva vida a la ciència, tot i que els dos primers en van renegar
compaeros
Quan jo era petita no entenia per què l’Església incloïa en la cerimònia del matrimoni aquests versicles del Gènesi: "Companya et dono que no serva" perquè deien una cosa que per a mi era evident. Amb el temps em vaig adonar que per a molts homes, les dones continuaven tenint l’estatus de “serves”.
Va ser el cas de dos científics alemanys que van realitzar descobriments transcendentals: Albert Einstein (Ulm, Alemanya, 1879), el científic més conegut, descobridor, entre altres coses, de l’efecte fotoelèctric pel qual va obtenir el Premi Nobel de Física el 1921, i Fritz Haber (Breslau, Alemanya, 1868) descobridor de la síntesi de l’amoníaci guanyador per això del Premi Nobel de Química el 1918. Aquests dos científics i Pierre Curie (París, 1859) descobridor de la piezoelectricitat i de la radioactivitat, per la qual va obtenir el Nobel de Física el 1903, es van casar amb dones que havien decidit dedicar la seva vida a la ciència. Mileva Maric, primera dona d’Einstein, va conèixer el seu marit quan tots dos estudiaven física a l’Escola Politècnica Federal de Zuric. Tot i que Clara Immerwahr i Fritz Haber es van conèixer quan tots dos eren estudiants, els seus camins es van separar i quan es van tornar a trobar, Clara ja havia presentat la seva tesi doctoral. Maria Sklodowska, inicialment deixebla de Pierre Curie, va ser la seva millor col·laboradora.
Mileva Maric va lluitar per estudiar a la universitat
A Mileva, la nena sèrbia brillantíssima que havia lluitat tant per estudiar a la universitat malgrat ser dona, estrangera i coixa, la felicitat després de l’enamorament inicial li va durar molt poc. Primer va haver de tornar sola al seu país quan es va quedar embarassada de la primera filla que va tenir amb Einstein i, quan finalment es van casar, va haver d’ocupar-se de la casa i de cuidar els dos fills que van tenir després; no va poder desenvolupar una carrera científica, la qual cosa la va fer sentir-se molt desgraciada. La situació va empitjorar quan al seu fill petit li van diagnosticar esquizofrènia i Mileva es va haver d’ocupar d’ell. Einstein es va separar de la “companya” i es va casar amb la seva cosina Elsa Loewenthal, una mestressa de casa que a més li va organitzar la seva vida social i, a diferència de Mileva, sí que era del grat de la mare d’Einstein. La relació d’Einstein amb Mileva i els seus fills es va deteriorar fins al punt que el seu fill gran es va canviar el cognom quan va poder. L’home més prestigiós del segle XX va ser repudiat pel seu propi fill.
Clara Immerwahr va obtenir un doctorat en química
A diferència de Mileva, Clara Immerwahr va començar una brillant carrera professional sent la primera dona que va obtenir un doctorat en química en una universitat alemanya. Però la seva salut es va veure afectada després del naixement del seu fill i Fritz Haber no li va prestar l’atenció que hauria necessitat. Els progressos acadèmics d’ell van ser paral·lels a la frustració d’ella, com li va confessar el seu mentor, el professor R. Abbeg. Amb la síntesi de l’amoníac que porta el seu nom, Haver va fer que es multipliquessin les collites posant fi a les fams de començaments del segle XX a Alemanya. Però el seu patriotisme i el desig d’esborrar l’estigma del seu ascendent jueu, el van portar a dissenyar i supervisar la producció del gas de guerra clor, llançat per primera vegada sobre el front de Leper, a Bèlgica, a començaments de la primera guerra mundial, causant una mort atroç a més de 5.000 soldats francesos, que literalment van llançar els pulmons per la boca. Clara Immerwahr havia assistit horroritzada el progrés dels treballs del seu marit per construir una arma de guerra terrible, la qual cosa li repugnava com a científica i com a ésser humà. La nit que l’Alt Estat Major alemany complimentava a Haber a casa seva després de l’“èxit” de l’atac, ella es va treure la vida amb l’arma del seu marit. Haber es va casar poc després amb una dona menys díscola.
En contrast amb Einstein i Haver, Pierre Curie no va renegar de la seva companya. No sabem les incomoditats que li portaria aquesta decisió ni les vegades que seria objecte de burla per part dels seus col·legues, però sí sabem que va poder costar-li un premi Nobel, perquè quan li van dir que n’era candidat, va contestar fermament que si el motiu era el descobriment de la radioactivitat, la seva dona no podia quedar al marge.
Cal ser un geni per aconseguir les fites d’aquests tres científics, però cal tenir grandesa d’esperit per reconèixer el mèrit aliè i estar disposat a renunciar a la glòria per defensar-lo. El dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Que serveixin aquestes línies per homenatjar els “companys”, passats i presents, de les científiques que les recolzen perquè puguin desenvolupar les seves carreres.
