Després de trencar el silenci dels abusos, el repte de tots és actuar

Tota opinió articulada des de la reflexió i la consciència s’hauria de construir a partir de dades fefaents. Com a societat hauríem d’interioritzar les xifres oficials, constatades en l’àmbit nacional i internacional, entorn dels abusos sexuals. Un de cada cinc nens i nenes, pateix abús sexual infantil abans dels 17 anys, el que constitueix el 20% de la població. Aquestes xifres, per si soles, haurien d’establir una alerta social. El fet que una víctima manifesti obertament la seva condició suposa un primer reconeixement públic del que ha passat que hauríem d’assumir col·lectivament.

Els abusos sexuals infantils, són en essència, un abús de poder, hem d’entendre, que l’abús sexual infantil no parteix d’una orientació sexual determinada, d’una malaltia mental o de diferents opcions vitals, com pot ser, en el cas de l’Església catòlica, el celibat, l’abusador exerceix una posició de poder sobre la seva víctima, en un entorn de confiança jerarquitzat. El veritable problema és com, partint d’aquesta condició, articulem com a societat la visualització i la consegüent prevenció i resolució del problema. És necessari crear estratègies conjuntes, per part de tots els agents socials, per aconseguir reduir els riscos.

En aquest sentit, resulta evident que l’estratègia de silenciar el problema constitueix un encobrimentsilenciar el problemaencobriment dels abusos i, en cap cas, una via de resolució. Hem de trencar el silenci i assumir-ho com a societat, responsabilitzar-nos-en col·lectivament. Una societat madura ha de poder afrontar, sense por ni estigmes de cap tipus, la seva realitat. No podem delegar aquesta responsabilitat exclusivament en les víctimes. Les institucions, en general, han de ser partícips de la denúncia, constatant la realitat i gestionant el seu recorregut i, naturalment, l’Església hauria d’assumir aquest compromís. En qualsevol cas, la responsabilitat sobre la inoperància entorn de la resolució del problema no vaig poder recaure exclusivament en les víctimes i en el fet que triguin més o menys a denunciar triguin més o menys a denunciarla seva condició.

Notícies relacionades

Examen de consciència

Davant dels abusos sexuals a menors, no s'ha de mirar cap a una altra banda

Tots nosaltres, ciutadans i institucions, ens hauríem de preguntar com hem gestionat aquesta xacra social. No oblidem que l’Església catòlica representa un gran nombre de ciutadans i forma part, de manera implícita, de la vida d’aquest col·lectiu. Comencem a responsabilitzar-nos com a societat i fem responsables les nostres institucions, preguntem-nos com hem permès que s’imposi el silenci al voltant dels abusos sexuals infantils, i sobretot, preguntem-nos, de forma responsable, conscients de la realitat, què podem fer a partir d’ara. Tots, també l’Església.

Tenim l’oportunitat de canviar el rumb, de modificar conductes socials, de treballar la prevenció, d’acompanyar les víctimes, de fer nostra la màxima desi busques resultats diferents, no facis sempre el mateix. Es tracta d’una alerta social, hem d’estar atents i protegir la nostra infància, protegir el nostre futur.