Por de l'islam

Murad Hofmann, un catòlic alemany que va abraçar l’islam, ha narrat en detall el seu procés de conversió. Ha destacat en un dels seus llibres que els intel·lectuals occidentals senten una aversió profunda cap a l’islam, i que el més habitual és desconèixer absolutament tot el relatiu a aquesta religió. Els intel·lectuals fins i tot presumeixen de la seva ignorància quan toquen el tema de l’islam, diu. Això pot semblar una exageració, però, no obstant, és una realitat: els intel·lectuals europeus, en la seva immensa majoria, són incapaços d’aportar a una discussió seriosa quatre pinzellades coherents sobre l’islam, allunyades dels grapejats tòpics a l’ús que es llegeixen o se senten en els mitjans de comunicació. Potser no van per allà presumint en veu alta de la seva ignorància, com diu Hofmann, però gairebé. Ignorar els fets notables dels musulmans al llarg de la història és una situació comuna entre els intel·lectuals occidentals. ¿Quants serien capaços d’exposar esquemàticament la vida de Mahoma? ¿O quants serien capaços de presentar algunes de les innombrables contribucions dels pensadors islàmics a la cultura occidental? Molt, però que molt pocs.

En el món contemporani, l’islam apareix encaixonat sota l’epígraf del terrorisme, particularment a Catalunya, que és on la dreta nacionalista ha relegat l’islam, i per simpatia fins i tot les formacions de l’esquerra imiten la dreta nacionalista. Les autoritats autonòmiques mantenen una enemistat que ratlla amb l’obsessió amb l’islam, impedint que es construeixin mesquites, o evitant que els musulmans donin la murga amb idees alienes al pensament únic promogut des de les institucions. Els ajuts institucionals acaben sistemàticament en el camp del pensament únic i no en camps que realment les necessiten, com el dels musulmans. Als intel·lectuals afectes se’ls omple de felicitacions per parlar sempre del mateix i de passada per no parlar d’altres qüestions.

El tracte en els mitjans de comunicació

Un estudi recent realitzat als Estats Units revela que els atemptats que cometen musulmans troben en els mitjans de comunicació una cobertura exagerada en relació amb els atemptats comesos per no musulmans. Concretament, als atemptats comesos per musulmans la premsa els dedica més del 350% de l’espai que dedica als atemptats comesos per no musulmans. No sé si a Europa hi ha estudis d’aquesta naturalesa, no els conec, però és molt possible que les dades siguin similars. A la major part dels relats, l’islam apareix com una religió enemiga d’Occident i que desitja el seu enfonsament. Aquesta visió, una línia que marquen intel·lectuals tan bel·ligerants i hostils com els francesos Bernard-Henri Lévy i Alain Finkielkraut, troba eco en pràcticament tots els mitjans de comunicació espanyols, gràcies a la imitació dels intel·lectuals locals, que prefereixen repetir el que diuen aquests dos francesos abans d’examinar les qüestions en profunditat i dedicar-los temps i reflexió pròpia. 

Notícies relacionades

Dones i l'Islam: 10 veus contra les violències, els estereotips i la islamofòbia

Europa ja ha aixecat 1.000 km de murs contra la immigració

De la mateixa manera que una bona part dels polítics i intel·lectuals israelians consideren que l’avenç de l’islam a Europa constitueix un perill gran i directe per a l’Estatd’Israel, molts dels seus col·legues europeus pensen que l’islam és un perill directe per a Europa. Ideòlegs i líders nacionalistes com el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, han emprès una croada amb el recolzament d’Israel per restringir la immigració de musulmans i salvar l’esperit d’Europa. Aquests paladins donen cobertura a l’agenda de la por que articulen aquests intel·lectuals, i remouen les aigües del Vell Continent contra els emigrants musulmans i contra el que no sigui la quinta essència de l’Europa que volen recobrar, una Europa tan refinada que no admet l’arribada d’immigrants musulmans que posin en perill la civilització de Carlemany, la Reforma o santa Teresa. Aquests intel·lectuals únicament transmeten por i frustració al seu públic, amb l’esperança confessa que pervisqui la civilització judeocristiana, però la seva visió purista està condemnada al fracàs.

De la mateixa manera que hi ha una lluita d’alguns clergues musulmans contra Occident, hi ha una lluita d’intel·lectuals occidentals, judeocristians per ser exactes, contra l’islam. Quan Benjamin Netanyahu adverteix Europa que posi fi a la immigració de musulmans està advertint que Europa pot deixar de ser l’Europa submisa que ell té al cap, però justament els països i els continents canvien al llarg del temps, unes vegades més ràpidament que d’altres. I això no és necessàriament dolent, tot i que així els ho pugui semblar a certs intel·lectuals amb una agenda determinada.