Patriotes i traïdors

El poder econòmic sempre tendeix a tenir curiositat pels extrems que surten de la zona de confort de la moderació i de l’enyorat bipartidisme. Va passar amb Podem després del moviment dels indignats del 15-M. Els empresaris van començar a organitzar reunions discretes, sopars i trobades amb Pablo Iglesias per conèixer de primera mà les seves idees, verificar si efectivament era una amenaça per a l’economia i preparar les seves estratègies de cara a una possible victòria electoral dels morats.

Iglesias va ser el fenomen del moment en les jornades del Cercle d’Economia del maig del 2016, en què va desconcertar l’auditori amb un programa econòmic basat a revertir totes les mesures econòmiques del PP i del PSOE. Ada Colau també es va presentar en societat davant dels empresaris en aquest mateix fòrum i en va deixar més d’un bocabadat amb l’afirmació que el seu primer any com a alcaldessa de BCN havia sigut “un màster” impagable. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El mateix efecte l’està generant ara Vox. No tant a Catalunya, on les formacions de dretes tenen una dimensió electoral residual, però sí a la resta de l’Estat espanyol, on es viu un cert furor per conèixer millor els líders d’aquest partit d’ultradreta que ja té representació a Andalusia. En els cercles empresarials i econòmics de Madrid, se succeeixen aquests dies discrets sopars amb Santiago Abascal com a convidat especial. Banquers i directius de l’Ibex35 volen conèixer de primera mà l’abast d’aquesta força electoral emergent.

La sensació general és que el partit ofereix solucions senzilles a problemes complexos, però tria eslògans molt generals amb què molts votants de dretes podrien sentir-se identificats. Per no esmentar la passió que genera entre els amants de la caça, entre els quals no es distingeixen els de dretes dels d’esquerres. El veto de Cs a pactar amb el PSOE ha convertit les eleccions del 28-A en una contesa de blocs, entre dretes i esquerres, patriotes i traïdors. I Abascal es deixa estimar conscient que el seu calador de vots natural és el PP de Pablo Casado. I sabedor que en "patriotisme" no el guanya ningú.