Premis Ciutat de BCN
Abandonar la democràcia
Marxar d'un acte oficial és sortir dels límits que marquen les regles del joc
zentauroepp46967741 acte d entrega dels premis ciutat de barcelona al sal de ce190220143057 /
Dijous 14 de febrer. Lliurament dels premis Ciutat de Barcelona. El periodista Jesús Rodríguez rep el premi en la categoria de Mitjans de Comunicació, en nom de ‘La Directa’, pel reportatge ‘La guerra bruta de l’aigua’. En el seu parlament, Rodríguez recorda la necessitat del periodisme mentre “alguns partits polítics pretenguin pervertir el llenguatge i fer-nos dir ‘polítics presos’ en comptes de ‘presos polítics’”. A l’instant, com empesos per un ressort, s’aixequen tres membres del grup municipal de Ciutadans i abandonen el Saló de Cent, en ple acte oficial. Són Carina Mejías, Marilén Barceló i Santiago Alonso (els altres dos representants no hi eren). Una estona més tard s’hi afegeix Alberto Fernández Díaz, del PP (els seus altres dos companys de partit tampoc no hi eren).
No sé si són conscients que la seva sortida es percep com una rebequeria infantil, o si més aviat ho entenen com un acte de precampanya electoral –tot compta–, però abandonar un acte oficial és sortir dels límits que marquen les regles del joc. Seguint el verb hiperbòlic de Ciutadans, podríem dir que el que fan és abandonar la democràcia. Tant que parlen de respectar la Constitució, i aquesta actitud de menyspreu els situa en fora de joc. No només això, sinó que fa dubtar de la idea de democràcia que tenen ells. Si van sortir elegits, si els ciutadans els paguem un sou cada mes, a través de l’ajuntament, és també perquè aguantin allò que no els agrada o que els molesta.
Fa unes setmanes, com un assaig per al seu futur, Manuel Valls també va marxar del sopar dels premis Nadal per la mateixa raó. Hi tenia tot el dret perquè era un acte privat, però en el gest de sortir d’escena s’hi entreveu una altivesa que et fa pensar què passaria si un dia fos alcalde de Barcelona, sota el paraigua de Ciutadans. La barreja d’aquesta intolerància dogmàtica per tot allò que no quadra amb el liberalisme 'neocon' del partit, juntament amb el desconeixement de la realitat de la ciutat on acaba d’arribar, podria donar episodis d’un ridícul internacional. La vergonya aliena ens ronda.
