Des de l'experiència de SOS Racisme
¿De què s'hauria de parlar quan es parla de venda ambulant?
Les qüestions bàsiques que s'haurien d'abordar són la criminalització del 'top manta', l'ús de l'espai públic, la competència deslleial, el racisme i els abusos policials
zentauroepp46425556 20190107 gal190107203827 /
Lavenda ambulant no autoritzadaés una part de la realitat de moltes ciutats i pobles que pren més gran o menorrellevància mediàticasegons interessos, majoritàriament polítics i econòmics, i algunes vegades davant devulneracions de drets humansprou abusius com perquè ocupin titulars en els mitjans de comunicació.
Parlar de venda ambulant hauria de significar fer-ho de manera integral,tenint en compte els diferents elements que intervenen.Lamentablement, s’explica de forma superficial i facilitant la generació de prejudicis. ¿De què s’hauria de parlar? Des de l’experiència de SOS Racisme en la denúnciad’abusos i discriminacions que pateixen reiteradament les persones que se li dediquen, pensem que sobre les següents qüestions.
Elements que intervenen
Lacriminalització del ‘top manta’: així és com justifica el sistema la repressió i com criminalitza la pobresa. Moltes de les persones que es dediquen ‘a la manta’ ho fan perquè no tenen més opcions: les dificultats que posa lallei d’estrangeriaper a la regularització i per accedir a un treball (¿qui pot aconseguir un contracte d’un any a 40 hores?). O la discriminació racista en l’accés a una feina digna o a una feina, sense més ni més, ho exemplifiquen.
L’ús de l’espai públicús de l’espai públic: un bé preuat i defensat a ultrança quan es tracta d’una activitat que no respon a la imatge de la Barcelona que, en aquest cas, es vol projectar el món. ¿Potser perquè no queda bé que als carrers més comercials i famosos hi hagi negres que venen sobre una manta?
Relacionat amb l’espai públic, no puc deixar de parlar delturisme, sobretot davant aquells arguments que s’utilitzen per justificar la repressió a manters i manteres: ¿apropiació o ús intensiu del carrer? Molts dels barris esgotats per la massificació turística del model Barcelona tindrien una altra visió d’aquests conceptes. Crec que del que s’hauria de parlar és sobre a qui se li dona legitimitat per utilitzar o pensar com vol utilitzar l’espai públic que, en definitiva, és de la ciutadania, ¿no?
Notícies relacionadesIntromissió i competència deslleial, ¿a qui? ¿Al petit comerç? ¿És la venda ambulant o la liberalització dels horaris i la competència dels grans centres comercials? ¿És el ‘top manta’ o el model de comerç que s’imposa a marxes forçades? ¿Les grans marques? Fa unes setmanes, en el judici d’un cas assumit per la nostra associació, una de les acusacions, exercida per una gran marca, explicava que el greuge que patien era que la venda ambulant desprestigiava la seva marca.
I, òbviament, hem de parlar deracisme. Per com es construeix la imatge del col·lectiu que es dedica a la venda: estigmatització i, de nou, criminalització del poder institucional, econòmic i mediàtic. Per la causa que provoca que el ‘top manta’ es converteixi en l’única opció: la llei d’estrangeria. I, sobretot, hem de parlar de racisme en relació ambabusos i discriminacions de la policiacap a les persones que venen al carrer sense autorització, que suposen al voltant del 15% del total de les denúncies que assumim.
