Pressupostos i polítiques socials

Dimecres passat, 13 de febrer, una majoria parlamentària va votar al Congrés dels Diputats en contra de l’aprovació dels Pressupostos estatals. La incertesa marca el context en què vivim pràcticament en totes les esferes de les nostres vides. Més que líquida, la realitat s’esdevé gasosa, volàtil i vertiginosa. Però els efectes no són els mateixos per a tothom.

El projecte de pressupostos pactat pel PSOE i Podem incloïa una sèrie de mesures que ara han quedat, com a mínim, suspeses. Enmatèria socialafectaven diversos àmbits que necessiten de forma urgent una inversió més gran: dependència, pobresa infantil, polítiques d’acollida a adolescents i joves migrats, violència de gènere... Els canvis tributaris que acompanyaven els pressupostos havien de contribuir a augmentar la recaptació per fer possibles aquestes mesures.

Divendres, 15 de febrer, el president espanyol anunciava la convocatòria anticipada d’eleccions generals i la incertesa es multiplica. Les entitats d’acció social, que treballem amb qui més pateix la inoperatividad dels governs perquè és qui més necessita la seva acció redistributiva i de garant dels drets socials, lluitem a tots els fronts. Al marge de colors polítics, de pactes i d’eixos del debat, la paràlisi que comporta la provisionalitat al capdavant de les administracions públiques dificulta enormement la nostra tasca.

Infradotació crònica de les polítiques socials

D’una banda, donar resposta a les necessitats socials emergents significa actuar amb agilitat i adaptar-se constantment. D’una altra, dissenyar polítiques socials amb una visió preventiva requereix valentia i mirada llarga. Les necessitats que tenim com a comunitat no poden estar subjectes a la dinàmica electoral ni al joc polític, sovint més ubicat en les lògiques de poder que en la voluntat de servei. Desgraciadament. 

La nostra responsabilitat com a sector passa per reivindicar els drets de la ciutadania i reclamar l’acció política necessària per fer-los efectius, i en aquest sentit pensem que caldria preservar alguns temes de l’agenda per assegurar-ne la seva continuïtat. Pobresa i desigualtats, vivenda, ocupació de qualitat, programes d’acollida... Són molts els temes que no es poden permetre canvis tan sovintejats d’interlocució o d’orientació i convindria una reflexió conjunta per buscar una modalitat de relació que permeti blindar certes qüestions.

Notícies relacionades

Catalunya és queda sense 2.000 milions després del rebuig dels Pressupostos de l'Estat

Les 25 mesures que se'n van a la paperera amb el rebuig dels Pressupostos 2019

Les polítiques socials al nostre país pateixen una infradotació crònica i estructural que ens situa a la cua d’Europa en molts aspectes. Malgrat els últims anys de suposada recuperació econòmica, no hem recuperat ni tan sols els nivells d’inversió previs a la crisi i arrosseguem com a gran assignatura pendent arribar als estàndards europeus de protecció social. El que hauria de ser una prioritat absoluta no pot quedar en segon pla, i molt menys sotmès a tàctiques o càlculs partidistes.

Des del tercer sector social notem la pressió d’un context poc favorable al diàleg i sabem de les temptacions d’instrumentalitzar les nostres paraules i actuacions per llegir-les de manera interessada. Nosaltres sempre continuarem defensant i construint una societat més inclusiva, des de la lògica dels drets i el protagonisme de les persones. I des d’aquesta posició continuarem parlant, amb tot el món i a tota hora.