Pressupostos i interessos partidistes
¿Impedir la tramitació dels comptes "socials" catalans no seria un "error històric"?
GRAF7134. BARCELONA, 25/06/2018.- El vicepresidente del Govern y conseller de Economía, Pere Aragonès, se dirige a su comparencia en el Parlamento donde ha asegurado hoy que el diálogo con el Gobierno será fructífero si se puede hablar del derecho a la autodeterminación, por lo que ha pedido al Ejecutivo que no ponga condiciones de entrada para entablar dicho diálogo. EFE/Quique García /
Hem deixat enrere el debat sobre la tramitació dels Pressupostos al Congrés, després que el Govern espanyol no aconseguís prou recolzaments per entrar a debatre’ls en detall. Però les polèmiques sobre els comptes ressorgeixen ara que el vicepresident Pere Aragonès ha exposatl’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat per al 2019, ara per ara sense tenir els recolzaments garantits més enllà de les dues formacions que integren el Govern català. Relacionant les dues coses, estaria bé recuperar algunes de les exclamacions que van portar les esmenes a la totalitat independentistes als Pressupostos estatals.
Recordem, per exemple, que l’alcaldessa Ada Colau va afirmar que "bloquejar uns Pressupostos socials és un error històric", i va afegir que considerava que s’havia "perjudicat la gent més vulnerable", deia, per "interessos partidistes". Rememorem, a la vegada, que la líder del grup parlamentari de Catalunya En Comú, Jéssica Albiach, va expressar que el bloqueig dels Pressupostos havia "tombat" unes polítiques socials "beneficioses" per a tots els catalans. I que Jaume Asens s’havia sentit "dolgut" perquè no s’havien pogut tramitar, ja que "recollien part de les reivindicacions dels moviments socials".
Fins aquí he enumerat algunes de les lamentacions de l’entorn dels comuns per no citar les dels socialistes, encara més pujades de to i posant al mateix nivell l’extrema dreta de Vox i l’independentisme. Però no podem oblidar que quan Miquel Iceta va oferir una possible reciprocitat en l’aprovació dels números, l’endemà va ser desmentit per la direcció del PSOE.
Fixem-nos en alguns detalls del projecte de pressupostos de la Generalitat: s’ha anunciat un augment de 535 milions en sanitat, preveient increments en les retribucions dels treballadors sanitaris, procurant donar resposta a l’acord al qual es va arribar després de la vaga de la tardor passada. En matèria d’assumptes socials, els pressupostos del 2019 preveuen un augment de més de 352 milions respecte als anteriors. Pel que fa a educació, es preveu recuperar la part de finançament que assumia la Generalitat a les escoles bressol municipals i que, fins ara, s’ha estat resolent des dels ajuntaments.
Les preguntes
Tenint en compte que és una Generalitat infrafinançada i espremuda –i no l’Estat– la que té competències en assumptes tan importants com la sanitat, l’educació o el benestar social, ¿impedir la tramitació d’aquests "pressupostos socials" no seria un "error històric"? ¿Podríem parlar d’"interessos partidistes" al tractar la posició dels comuns en aquesta matèria? ¿Es podria posar el PSC al costat del PP com ho han fet ells amb l’independentisme i Vox? Són unes quantes preguntes que ens podem plantejar, i més tenint en compte que el legítim projecte polític d’aquestes formacions, afortunadament, no està sent perseguit judicialment i el Govern català reconeix la seva legitimitat.
Notícies relacionades
