IDEES
La maledicció de Withnail
zentauroepp47109971 richard e grant arrives at the oscars on sunday feb 24 2190226140803 /
M’hauria agradat que li donessin l’Oscar a Richard E. Grant per la seva participació a '¿Podrás perdonarme algún día?', però me’n vaig quedar amb les ganes. Com a consol, em vaig tornar a empassar una de les seves primeres pel·lícules –pràcticament l’única com a protagonista–, 'Withnail & I', que em va seguir semblant la mateixa obra mestra que quan es va estrenar el 1987. Recordo que vaig sortir del cine enlluernat per la interpretació de Grant i augurant-li un futur tan brillant com el del seu compatriota Gary Oldman (l’únic actor que ha interpretatSid Vicious i Winston Churchill), però vaig demostrar ser un endeví lamentable: encara que Grant sempre s’ha guanyat molt bé la vida i mai li ha faltat la feina, mai li ha tornat a caure un paper com el del catastròfic i histriònic Withnail, un alcohòlic aspirant a actor que es podreix al Swinging London de finals dels 60 en companyia d’un amic que era l’àlter ego del director i guionista de la pel·lícula, Bruce Robinson, que va recórrer al seu vell compare Vivian MacKerrel per idear el personatge principal de la seva ‘opera prima’. La frase publicitària de 'Withnail & I' definia el film a la perfecció: “Els anys 60 van ser una gran festa... a la qual Withnail i jo no vam ser convidats”.
Després de la hilarant i commovedora història d’aquests dos pelacanyes, que porten una vida de merda mentre tothom sembla passar-s’ho de por, vaig creure que la carrera de Grant s’enlairaria en gran, però la cosa no va depassar l’estatus de pel·lícula de culte i el nostre home va iniciar la seva ja llarga carrera d’actor secundari.
Les coses li van anar molt pitjor al director, Bruce Robinson, que havia fet els seus primers passos com a actor amb Franco Zeffirelli –en qui es va inspirar per al seuós oncle Monty, que es vol beneficiar l’amic de Withnail–, François Truffaut o Jaime Chávarri ('Los viajes escolares’)– i que només ha rodat tres pel·lícules més, totes fallides: 'Cómo triunfar en la publicidad’ (1989), de nou amb Grant; 'Jennifer 8' (1992), un 'thriller' descafeïnat, i 'Els diaris del rom’ (2011), amb Johnny Depp en ell paper deHunter S. Thompson. No sé si tot això es podria definir com 'La maledicció de Withnail', però no se m’ocorre res millor.
