Els preus del lloguer a Barcelona toquen sostre

Al llarg del 2018 hi va haver indicis avui confirmats: els preus del lloguer a Barcelona comencen a créixer a un ritme menor i, en alguns barris, s’han estabilitzat. L’informe 2017 de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB) ja assenyalava aquesta tendència, i l’any passat van començar a reflectir-ho els portals immobiliaris. No obstant, la situació no deixa de ser preocupant, ja que continuen sent massa alts per a uns salaris que no han recuperat el poder adquisitiu de fa una dècada; i Barcelona continua sent la ciutat espanyola amb el lloguer més car, amb una mitjana de 17,3 euros per metre quadrat; una alça de preus que s’ha estès per l’Àrea Metropolitana.

És important debatre sobre les raons que han portat que els preus hagin tocat sostre. Tot i que sigui cert que respon a una demanda interna que no dona més de si, és insuficient un argument des de la simple lògica del mercat. Hi ha un desajust entre una demanda que pot accedir a preus entre 600 i 900 euros i una oferta que situa la major part dels pisos disponibles per sobre de 1.000 (la mitjana és de 948 euros al mes), xifres inassumibles per a una part important de la ciutadania. Això implica per al 53% dels llogaters la sobrecàrrega de dedicar més del 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer i els subministraments, una cosa molt negativa per a la pròpia economia.

Certament, l’oferta està limitada per la disponibilitat de vivenda, sòl i drets edificatoris no esgotats. I aquest increment de la demanda ha estat ocasionat per tres factors: l’oferta turística, que ha actuat prèviament sobre una part de les vivendes disponibles (tot i que els hotels estiguin limitats pel PEUAT i els apartaments turístics il·legals, que avui tenen un número límit d’autoritzats de 9.600, s’estiguin sancionant); l’increment de la demanda forana, per a executius, professionals, investigadors i estudiants, amb recursos generalment majors que els residents, i la mateixa demanda interna que, atesa la creació d’ocupació precària, recorre al lloguer. Sobre aquests factors locals n’ha actuat un de global: la financerització, que ha convertit el que hauria de ser un dret, la vivenda, en font de negoci per als fons d’inversió oportunistes i especulatius.

És esquemàtic respondre amb fórmules com “el mercat s’autoregula” o “és un problema d’oferta; si es disposa de més vivenda, els preus baixaran”. Els milions de vivendes construïdes durant la bombolla immobiliària, lluny de reduir els preus, van multiplicar per dos el de la vivenda i per quatre el del sòl.

A Barcelona

En el cas de Barcelona, hauríem de reconèixer la influència del paper actiu de les entitats i moviments que lluiten pel dret a la vivenda, com la PAH, aturant desnonaments, o el Sindicat de Llogaters, defensant-los dels increments excessius. I encara no és mesurable com poden haver influït mesures des del sector públic, com la compra de vivenda per part de l’ajuntament; el canvi en l’Ordenança Reguladora dels Procediments d’Intervenció Municipal en les Obres, que garanteix els drets dels llogaters en les rehabilitacions (ja s’han realitzat 250 informes), o la nova disciplina de vivenda, que penalitza l’assetjament immobiliari. I no es poden preveure els efectes de disposar de més vivenda assequible en els pròxims anys; o de l’aplicació de la modificació del plantejament que introdueix l’obligació de produir un 30% de vivenda protegida en obra nova i rehabilitació d’una certa mida.

Ha d’haver tingut efecte transmetre el missatge que necessitem un mercat immobiliari transparent i legal. És a dir, que són benvinguts els inversors i gestors responsables (amb els quals les administracions públiques busquen formes de cooperació, com l’operador metropolità de lloguer), però no ho són els fons d’inversió, depredadors de la nostra valuosa herència urbana i social, que no respecten les lleis locals, els drets de la ciutadania i la salut del sector immobiliari.

Notícies relacionades

Els preus de venda de vivenda pujaran a menor ritme i el lloguer s'estabilitzarà aquest 2019 a Barcelona

El decret del lloguer no limitarà els preus, però obre la via a mesures fiscals

Queda pendent una mesura imprescindible i urgent: la regulació dels preus dels lloguers. El decret llei sobre vivenda que s’aprova aquest divendres contempla els dos passos previs: l’existència d’índexs oficials de referència, tal com ja fa gairebé dos anys existeix a Catalunya, i l’establiment de mesures de foment per a lloguers assequibles i duradors. Continua faltant poder penalitzar els increments abusius. 

Unes condicions de regulació i estabilitat són millors per a la majoria d’agents, inclosos aquells promotors amb un projecte empresarial de llarg abast, que han de veure els especuladors curtterministes com una amenaça a la sostenibilitat del mercat i al benestar de la societat.