LA CLAU
Destinació final Europa
En les pròximes eleccions europees Espanya tornarà a jugar-se ser transcendent o irrellevant i, per primera vegada, aportarà representants polítics d'extrema dreta a l'Eurocambra
zentauroepp46219498 str001 estrasburgo francia 11 12 2018 votaci n durante181212113900 /
En les pròximes eleccions europees Espanya tornarà a jugar-se ser transcendent o irrellevant i, per primera vegada, aportarà representants polítics d’extrema dreta a l’Eurocambra.
Les europees se celebraran el 26 de maig, a la vegada que les municipals, i només un mes després de les generals. El més previsible és que els resultats de les generals mostrin una forta fragmentació política que alimenti més la divisió entre el bloc de la dreta (el PP, CS i Vox) i el de l’esquerra (el PSOE i Podem).
En aquest context, el repte espanyol més gran a Europa serà que els grans partits siguin capaços de recolzar, o com a mínim, no boicotejar, les candidatures espanyoles a les institucions comunitàries. El que vindria a ser sentit d’Estat i lleialtat política. En cas de no ser així, es pot tornar a repetir la situació de l’anterior legislatura en la qual Espanya, quarta economia europea, va quedar relegada a la comissaria d’Agricultura que va ocupar Miguel Arias Cañete.
El PSOE, amb el seu candidat Josep Borrell al capdavant, podria ser el partit espanyol més votat a l’Eurocambra per davant del PP, segons l’últim sondeig de l’Eurobaròmetre. El PP està estudiant la possibilitat de presentar com a cap de llista Esteban González Pons al qual intentaria situar com a president del grup dels populars europeus, la formació que controlarà més diputats a l’Hemicicle. Els socialistes, per la seva part, aspiren a alguna comissaria rellevant en la qual podrien situar Nadia Calviño. I està per veure’s quin encaix tindria Borrell, que va arribar a ser president del Parlament europeu i es presenta als comicis empès pel seu partit.
La incògnita és amb quin grup s’alinearan els populistes i ultradretans després del 'brexit'. Vox encara no s’ha manifestat, però manté negociacions amb el grup dels conservadors i reformistes europeus (ECR) on s’inscriuen formacions tan diverses com Llei i Justícia de Polònia i l’independentista N-VA (Nova Aliança Flamenca).
¿Quedarà dividida la ultradreta o formarà un bloc de més pes? La resposta serà rellevant per determinar si Europa avança o si es veu arrossegada al caos. La resposta estarà en el vot.
