EN CLAU EUROPEA
Lliçons dels comicis a Moldàvia per a la UE
El recolzament cec a partits corruptes i oligàrquics 'proeuropeus' ha fet malbé la imatge d'Europa al país
La influència russa pot fructificar a la perifèria per la passivitat europea davant del deteriorament democràtic
zentauroepp47128569 chi05 chisinau moldavia 25 02 2019 el presidente de mo190301164724 /
La derrota en les eleccions legislatives de Moldàvia del 24 de febrer de l’oficialment proeuropeu Partit Democràtic per la seva corrupció generalitzada i la victòria del prorús Partit Socialista del president Igor Dodon mostren el fracàs de l’estratègia seguida durant l’última dècada per la Unió Europea (UE) cap aquesta antiga república soviètica, amb un conflicte congelat a la regió de Transnístria des de 1992.
El suport cec de les institucions europees des del 2009 al grup d’oligarques que han dirigit el país perquè s’autoproclamaven proeuropeus ha portat la població a associar la UE amb els seus corruptes polítics nacionals. Per això, el suport a la UE s’ha reduït malgrat els ajuts financers i la supressió del visat. El recolzament a l’adhesió a la UE, que se situava en el 78% en el 2007 a Moldàvia, es limita al gener al 46%, segons el sondeig elaborat pel nord-americà Institut Internacional Republicà (IRI).
El Parlament Europeu ja va denunciar el 14 de novembre del 2018 que Moldàvia s’ha convertit en “un estat segrestat per interessos oligàrquics”, que controlen “el Parlament, el Govern, els partits, l’administració pública, la policia, el poder judicial i els mitjans de comunicació”.
Sistema mixt
El Partit Socialista ha obtingut el 31% dels vots, la coalició proeuropea anticorrupció ACUM, el 26,8% i el Partit Democràtic, que encapçalava el Govern sortint, el 23,6%, mentre que els seus aliats liberals a l’Executiu s’han quedat sense escons. Però el Partit Democràtic, dirigit per l’oligarca Vladimir Plahotniuc, ha compensat aquesta derrota amb més escons fins a sumar-ne 30 dels 101 del Parlament, gràcies a la polèmica reforma electoral del 2017. La reforma va introduir un sistema mixt al crear circumscripcions d’un diputat que se sumaven als escons obtinguts amb la llista nacional proporcional. L’oposició proeuropea ACUM, amb més vots, ha aconseguit menys escons que el partit governant.
El Consell d’Europa i l’OSCE van criticar en un informe conjunt el 2018 aquesta reforma que reemplaçava l’antic sistema proporcional, perquè estimaven que la introducció de 51 escons procedents de petites circumscripcions de vot majoritari afavoria la manipulació del resultat electoral.
En les eleccions, la majoria de les denúncies de frau per intimidar els votants i ús partidista de fons públics estan dirigides contra el governamental i proeuropeu Partit Democràtic. Maia Sandu i Andrei Nastase, colíders del bloc opositor ACUM, fins i tot van denunciar una temptativa d’enverinament governamental.
Desautorització
El Parlament Europeu també va haver de desautoritzar diversos eurodiputats que s’havien autoproclamat observadors oficials en els comicis a causa dels seus vincles amb el Partit Sor (8% dels vots i 7 diputats), dirigit per l’oligarca Ilan Shor, condemnat per ser un dels beneficiaris del denominat “robatori del segle”. Aquest frau bancari massiu va implicar la desaparició de 880 milions d’euros (12% del PIB de Moldàvia) de tres bancs en el 2014, que van haver de ser salvats per l’Estat. El frau, que el Govern va ocultar fins al maig del 2015, va provocar la condemna, entre d’altres, de l’exprimer ministre Vlad Filat (2009-2013).
El líder del Partit Demòcrata, Vladimir Plahotniuc, també ha sigut acusat d’haver col·laborat en aquest frau per l’exvicedirector de l’Oficina Antiblanqueig de Moldàvia Mihail Gofman. El 2016, el llavors president moldau, Nicolae Timofti, va vetar Plahotniuc com a primer ministre per aparèixer vinculat a casos de corrupció, però ha continuat dirigint el Govern des de l’ombra.
Mentre la població es manifestava contra la corrupció governamental el 2015 i el 2016, la UE va continuar donant suport al Govern. L’autocomplaença de la UE i la seva passivitat davant la corrupció i debilitament de la democràcia per l’oligarquia governant, amb l’objecte del seu pretès proeuropeisme i del fre a la influència russa, ja havia sigut criticat des del 2016 pel Centre per als Estudis de Política Europea (CEPS), el CIDOB i l’Institut de Política Mundial de Kíev, entre d’altres. Finalment, la Comissió Europea es va veure obligada a anunciar la suspensió de l’ajuda a Moldàvia al novembre després que el Parlament Europeu aprovés l’esmentada resolució sobre el segrest de l’estat per l’oligarquia.
Com assenyala Thomas de Waal, investigador de Carnegie Europe, la principal amenaça per als països de la perifèria oriental de la UE no és Rússia sinó la seva pròpia corrupció i debilitat democràtica, que possibiliten que la interferència de Moscou pugui prosperar. Això s’aplica, assenyala De Waal, a Moldàvia, a Geòrgia i a Ucraïna, que celebrarà eleccions presidencials el 31 de març.
