Anàlisi
S'amplia la llegenda del Madrid
zentauroepp46884851 florentino perez190301120350 /
El Barça ha sigut particularment cruel a l’eliminar el Madrid de la Copa sense deixar-li ni tan sols l’excusa que va ser un altre partidàs excepcional de Messi o que hi va haver uns gols impossibles de l’argentí que van decantar el partit, en el qual els madridistes, diuen, van jugar tan bé. És segur que en el món blanc tampoc els agrada aquesta interpretació dels fets: els culers van guanyar al Bernabéu per 0-3 sense necessitat de fer un partidàs. Reconeixen que a ells els va faltar l’encert que tenien amb Cristiano Ronaldo i poc més.
L’entorn del mai prou lloat campió del Mundialet de clubs no va més enllà de dir això. Si ho fessin els periodistes del clan haurien d’al·ludir una altra vegada al preu de saldo que va fixar la miopia de Florentino per a la sortida del portuguès, a la falta de reflexos de Florentino al substituir-lo, a la supèrbia de Florentino apostant com a únic fitxatge de l’any el fruit d’un furt amb nocturnitat i traïdoria de Lopetegui, el prestigiós seleccionador de l’equip de la Mare Pàtria, i a la impotència de Florentino a l’anar deixant passar els mesos sense posar remei a la caiguda.
La premsa dependent de la capital tampoc aprofundeix en cap altra qüestió vergonyosa: ¿perquè l’en altres temps senyorial Reial Madrid no ha sancionat Casemiro, des d’ara germà de sang de Sergio Ramos (hi ha gent que fins i tot els relaciona a crits o amb murmuris amb una mateixa mare) per la seva simulació antiesportiva d’una agressió greu en el partit davant del Llevant?. Va ser un incident que amplia la llegenda del Madrid. Clar que això també és responsabilitat de la Federació Espanyola per no actuar d’ofici contra un engany manifest a l’àrbitre, així com de no obrir una investigació sobre el que devia passar a la sala fosca del VAR quan els àrbitres concentrats no van saber veure el que la televisió mostrava clarament.
Dimecres definitori
Per al Barça el partit important de la setmana va ser el de dimecres, definitiu de cara a un títol. Al Reial Madrid li va fallar el que podríem denominar 'La Situació' al no poder evitar-li –per enèsim any consecutiu– els sempre sorollosos prolegòmens institucionals de la final, aquesta vegada a Sevilla. Això de demà, el partit de Lliga, amb la diferència de punts existent a la taula classificatòria, és menys transcendent, tot i que al barcelonisme li agradaria una nova salutació alegre del seu equip a l’arribada de la llibertat provisional per a Sandro Rosell, sotmès a un arbitratge tan discutit com d’altres que ja coneix el món barcelonista. En qualsevol cas, si demà a la nit hi ha una altra festa blaugrana tots agrairem que els culers la celebrin sense imitar el gest que ha començat a popularitzar... ¿com es diu l’entrenador de l’Atlètic? 'Si Meone' o 'Si Coglione', no ho recordo...
Ter Stegen cobreix la porteria en una rematada de Lucas /
Una petita reflexió sobre el joc del Barça. La solidesa general mostrada al Bernabéu va tenir com a cirereta la carta de presentació de Dembélé anunciant el que pensa fer en els pròxims anys. L’equip va actuar acceptablement malgrat que Messi no va tenir una actuació espaterrant. També va brillar l’enèsima confirmació de Ter Stegen (a qui comencen a reconèixer com un dels millors porters del món malgrat que a la capital d’Espanya sempre han reservat aquest honor per a Oblak, com presumint que són objectius i no uns venuts al madridisme).
A partir d’aquí, ¿es guanyarà tot? Això és molt difícil, però sabem que s’intentarà. Es necessita encert i dosificació. Per cert, respecte a això últim, m’arriba el rumor que l’altra nit Messi es va reservar precisament per demà, a la Lliga, al mateix Bernabéu. Si demà a la nit li toca donar-ho tot, els ho acabarà tocant, com diria aquest 'Si Meone' o 'Si Coglione' que citava abans..
