¿Mediar amb els rebels?

A primera vista, el torn dels testimonis en el judici del procés, pel seu perfil eminentment polític, ha donat escassa llum sobre les greus imputacions penals contra els acusats. Identificar el cervell de l’operació policial de l’1-O, per exemple, servirà per reforçar o destruir relats prefabricats, no perquè el tribunal discerneixi si els acusats van delinquir o no. Només Íñigo Urkullu ha trencat aquesta tònica, ja que els detalls que va oferir sobre la seva mediació entre el Govern central i la Generalitat sembren encara més dubtes sobre les acusacions formulades per la fiscalia.

Tal com va relatar el ‘lehendakari’ al Tribunal Suprem, el canal de comunicació es va instituir l’estiu del 2017 a petició de Carles Puigdemont i amb l’expressa acceptació de Mariano Rajoy, es va activar després de l’episodi del 20-S i va funcionar a ple rendiment entre l’1-O i la declaració d’independència del 27 d’octubre. Just les dates en què, segons la instrucció, Catalunya vivia el clima de violència en què fonamenta els càrrecs de rebel·lió.

Si dimecres van sorprendre les evasives amb què Rajoy va esquivar les preguntes sobre aquesta intermediació, dijous, a l’interrogar Urkullu, el fiscal va deixar l’audiència descol·locada al desviar l’atenció brandint la correspondència entre Puigdemont i Ana Pastor, presidenta del Congrés.  Els silencis de l’expresident del Govern central i la maniobra de distracció del ministeri públic obeïen a una idèntica finalitat: descafeïnar un diàleg que contradiu el càrrec de rebel·lió.

UNA FAULA

Notícies relacionades

La mediació estèril d'Urkullu

Urkullu: "Rajoy no era gaire partidari d'aplicar el 155"

Perquè resulta inconcebible que Rajoy acceptés cap mediació política si en veritat Catalunya hagués viscut aquells dies el violent alçament sobre el qual més tard va fabular el fiscal general de l’Estat per sustentar les seves querelles. Ni llavors ni a l’aprovar el 155 el president va al·ludir a l’existència d’episodis violents155; només a algunes "coaccions" i a la necessitat de preservar la "convivència".

I, ben mirat, és lògic que fos així:  si Rajoy hagués pensat llavors que a Catalunya s’havia desencadenat una rebel·lió, ¿hauria mantingut oberta una via de diàleg, amb el ‘lehendakari’ de mediador, amb el líder dels rebels?