IDEES
La caiguda del Mur
M'encantava aquell home que s'acostava als 95 anys, però la memòria del qual estava intacta. «M'he anat espatllant de baix a dalt, que gairebé és millor que de dalt a baix», em va dir
jgarcia11712373 east german citizens climb the berlin wall at the brandeburg190302150554 /
Article 628. L’altre dia vaig estar a Berlín i l’avi d’una amiga alemanya em va estar parlant de la caiguda del Mur. Em va explicar el que va significar per a ell personalment aquell instant i com va canviar les vides de tothom, tant d’un costat com de l’altre.
M’encantava aquell home perquè s’acostava als 95 anys però la memòria del qual estava intacta. Ell mateix deia: “Ni les meves cames ni els meus braços ni la meva esquena em funcionen com vull, però el meu cap ho recorda tot... M’he anat espatllant de baix a dalt, que gairebé és millor que de dalt a baix”.
M’encantava aquell home que s’acostava als 95 anys, però la memòria del qual estava intacta. “M’he anat espatllant de baix a dalt, que gairebé és millor que de dalt a baix”, em va dir
I de sobte em va parlar sobre els que no havien guanyat ni sabien res de la caiguda del Mur. I ho deia per.... Bé, millor us ho explico després del millor de la meva setmana:
Tercer lloc: ‘Velázquez i el Segle d’Or’ (CaixaForum). Em va entusiasmar sobretot aquest increïble ‘Ticio encadenado’ de Gregorio Martínez i en què pots intuir el dibuix que al seu dia va crear Miguel Ángel.
Segon lloc: ‘The Beatles. Eight days a week’, escrita per Mark Monroe (TV-3). Un interessantíssim documental que et fa entendre a la perfecció el camí dels Beatles tant professional com personalment.
Primera posició: ‘Van Gogh, a las puertas de la eternidad’ escrita per Jean-Claude Carrière, Julian Schnabel i Louise Kugelberg. Una meravella per als sentits que intenta anar al propi ritme de la pintura i en què Willem Dafoe aconsegueix una interpretació perfecta.
I tornant a l’avi alemany, em va explicar que els únics que no havien sortit guanyat amb la caiguda del Mur havien sigut els animals. Em va explicar que a Berlín hi continuava havent dos zoos, el de la part est i el de l’oest, i que mai s’havien reunificat en un de sol.
Notícies relacionadesEm va dir: “Mai s’han reunit aquestes espècies que segurament també tindrien parentiu i els murs de les quals encara costa que caiguin, però que algun dia ens adonarem que no poden continuar dempeus”.
Sens dubte, el seu cap continua sent molt lúcid. ¡Feliç diumenge!
