Mil motius per a la vaga feminista

El 8-M de l’any passat, sis milions de persones van secundar la primera vaga feminista, centenars de milers de dones van omplir els carrers en una mobilització sense precedents que va tenir molt de catarsi. Un exercici d’afirmació davant un sistema patriarcal que llasta les dones, d’alliberament col·lectiu per segles de silenci i d’una voluntat ferma de transformació. La jornada va marcar un punt d’inflexió i el feminisme es va posar de forma definitiva a l’agenda política, social, econòmica, científica i cultural del país.

La vaga va visibilitzar la força del feminisme. Sens dubte, el moviment més dinàmic del segle XXI, el que acull múltiples lluites a favor de la justícia social i el que teixeix aliances a escala internacional. Socialment i emocionalment, la vaga del passat 8-M va ser un èxit rotund, tot i que els seus èxits concrets són bastant més difusos. Una inèrcia secular no es frena en un dia ni els molts interessos que coincideixen en la discriminació de la dona desapareixen sense plantar batalla. És, precisament, en la lògica d’aquest enfrontament que es pot inscriure l’auge de la ultradreta en nombrosos països.

Vox és l’exaltació i la bandera de l’heteropatriarcat. La negació de les xacres que discriminen, sotmeten i violenten les dones. Però la realitat és tossuda i les raons per tornar a la vaga s’imposen. Encara més quan el masclisme es rearma i pretén utilitzar les institucions per emprendre una croada que té més de passat que de futur.

Hi ha una infinitat de motius per a un nou 8-M de reivindicació feminista. El primer, el més punyent, són les dones assassinades, agredides, abusades, assetjades i menyspreades pel fet de ser dones. La violència masclista no només ataca els cossos, sinó que sotmet voluntats i inocula la por. Hi ha motius per una justícia que encara no és lliure de la mirada patriarcal i que, massa sovint, culpabilitza la víctima. Hi ha motius per una bretxa salarial enquistada, per aquest escàs 24% de dones que aconsegueixen arribar als consells d’administració de les empreses de l’Ibex, per les dones migrants sobre qui recauen múltiples discriminacions, per la invisibilitat en l’àmbit de la ciència, de la cultura... Hi ha motius per a un nou 8-M que planti cara als que volen construir el seu discurs de l’odi sobre el sofriment de les dones.