La pobresa té rostre de dona

L’ONU calcula que, al món, set de cada deu pobres són dones. És així perquè la perspectiva de gènere no està incorporada ni en l’economia ni en les polítiques públiques. No ho està tampoc a Catalunya. El 2009 la bretxa salarial era del 23% i el 2016, l’últim any disponible, continuava sent de 23%. Això es tradueix en que les catalanes cobren a l’any 6.500 euros menys que els homes.

Les dones estan millor formades, però pateixen més atur i precarietat laboral. El 74% dels contractes a temps parcial corresponen a dones perquè no se’ls ofereix una altra opció i perquè les retallades en escoles bressol i dependència s’han traduït en que elles han hagut de deixar de treballar. De fet, el 97% de les persones que reconeixen que treballen a temps parcial a Catalunya perquè han de destinar temps a la cura d'infants, malalts o gent gran són dones. Això es tradueix en menys ingressos, menys possibilitats d’ascendir a càrrecs de responsabilitat i menys cotització per a la jubilació el que, en definitiva, condueix a un major risc de pobresa.

Les dones conformen també el gruix de les persones que cobren menys de 1.000 euros al mes: són 7 de cada 10. I representen el 64% de les persones que cobren la renda mínima d’inserció. La majoria treballa en els sectors pitjor remunerats. El 84% són cambreres, dependentes, administratives o treballen en el servei domèstic, on moltes no cotitzen a la seguretat social i reben sous que no superen els 343 euros. El 40% dels contractes signats l’any passat a Barcelona per dones van tenir una durada de menys d’un mes.

Aquestes pitjors condicions laborals tenen conseqüències en les seves vides: les pensions dels homes són de 1.190 euros davant els 691 euros de les dones. A més, les dones tripliquen el nombre d’homes que perceben pensions per sota dels 500 euros.

¿Com viu una dona gran, que està sola i disposa de menys de 500 euros al mes? Les entitats que les atenen parlen de pisos de 40 metres quadrats, foscos, plens d’humitats, on no hi ha la calefacció i el termòmetre marca menys de 10 graus a l’hivern. 

A una situació semblant enfronten les dones que estan soles a càrrec de la llar i que no tenen pràcticament prestacions específiques, el que es tradueix en que el 43% de les famílies monoparentals femenines a Catalunya viu sota el llindar de la pobresa. I són monoparentals femenines, i no monoparentals, perquè la majoria de llars on hi ha un sol adult a càrrec està format per mares solteres o dones divorciades que s'enfronten a inestabilitat laboral i no aconsegueixen accedir a una vivenda digna.

El Govern se’n desentén

¿Què estem fent front a això? Molt poc. Cap dels acords que ha adoptat fins ara el Govern ha inclòs ni una sola línia sobre aquestes qüestions. Tampoc s’aborden en profunditat al Pla de Govern que en 136 pàgines en destina només sis per parlar de temes d’igualtat i oblida els col·lectius de dones més precaritzats.

La llei d’igualtat que va ser aprovada el 2015 estableix que és obligació de les administracions dissenyar programes integrals i específics per a les dones en situació de precarietat econòmica i risc d’exclusió social i esmenta de forma prioritària les famílies monoparentals femenines. Però continua sense desplegar-se.

Les xifres que va fer públiques el Govern pels pressupostos que no va arribar a presentar no preveien crear noves places de residència ni augmentar de forma significativa la inversió en escoles bressol. De fet, reduïen la partida per a polítiques de dona que ja ha estat retallada des del 2010 en un 32%. També oblidaven d’un dels col·lectius més precaritzats, el de les cambreres de pis dels hotels, les 'kellys'. Aquestes dones fan jornades extenuants per les quals algunes reben sous de només 600 euros. Netegen fins a 30 habitacions al dia, el que els provoca malalties degeneratives i invalidants que tenen com a resultat que el 71% d’elles necessita medicació per anar a treballar. 

Tot i això, el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2018-2022 que es va presentar al gener no dedica ni una sola paraula a les seves 421 pàgines a les 'kellys' o a la precarietat laboral. El pla constata que el turisme representa l’11% del PIB i el 14% de l’ocupació; es proposa augmentar el nombre de visitants, diversificar l’oferta, assegurar bones condicions a les empreses però no esmenta en cap moment la necessitat d’impulsar llocs de treball dignes i de qualitat.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

¿Quants homes a Catalunya tenen treballs tan precàries i mal remunerats com les 'kellys' o les cuidadores? No ho sabem perquè malgrat que els estudis insisteixen en la necessitat de disposar de variables de sexe en totes les estadístiques i recollides de dades, no existeix una radiografia real de la desigualtat i la feminització de la pobresa a Catalunya.

Segons els últims informes sobre bretxa salarial, si es manté l’actual ritme de reducció, trigarà 350 anys a erradicar-se. Aquest 8-M és el moment de posar-se.