Dues mirades
Ninot i porta
Comprar un Felip VI per un dineral per cremar-lo és una bestiesa. Però no només hi ha despropòsits a Arco: hi ha la porta pintada de Renfe
zentauroepp47168542 people stand next to the art piece ninot 2019 which depi190228183339 /
La gegantina escultura del Rei no sé si hauria de figurar amb l’autoria de Santiago Sierra i Eugenio Merino o, al contrari, hauria de passar a la història amb el nom dels tallers valencians que van construir el ninot. Aquesta és hiperrealista i les de València solen ser xorigueresques o directament pop, però totes aquestes cremaran, també la del Rei, perquè és l’objectiu de les falles. Comprar una peça que val tants diners amb l’obligació de cremar-la és una bestiesa monumental que segurament generarà beneficis per a qui la compri. No sé quins beneficis ni com es generaran, però hi seran, segur.
Però bé, l’art contemporani no és només un despropòsit. També existeix la Renfe. La companyia ferroviària ha exposat una porta pintada amb grafitis que val 15 milions d’euros. "L’obra més cara d’Arco", diuen, perquè simbolitza la despesa anual de netejar els trens de rodalies. "Volem convidar tothom a diferenciar art i barbàrie".
D’acord, hi ha estudiosos que s’han passat mitja vida diferenciant art i barbàrie. No és fàcil, amics de Renfe. La part conceptual és el millor de la 'performance'. En un format de film de terror, amb el soroll inquietant de porta que grinyola, anuncien que arreglar els desperfectes de la barbàrie representa que hi ha menys trens en circulació i que, així, "es provoquen retards". La porta pot ben passar per art i si no fos que ja he demanat preu pel ninot encara licitaria per adquirir-la.
