Una decisió amb dues cares
Donant voltes al salari mínim
Els economistes discrepen sobre si un increment dels sous més baixos fa augmentar l'atur
ilu salariominimo
L’economia no és una ciència exacta, i per això els economistes estem bastant d’acord en unes quantes coses, però discrepem en moltes altres. Un tema en què les diferències d’opinió són grans és l’efecte d’un augment del salari mínim. El que podríem anomenar la saviesa convencional afirma que aquesta mesura és una manera bastant segura d’augmentar l’atur.
En efecte, si, com diu la teoria, als treballadors se’ls paga d’acord amb el valor de la seva aportació (marginal) a la producció, un augment del salari mínim exclourà del mercat de treball aquells amb aportacions menys valuoses: probablement, els no qualificats; també els més joves, que encara no han desenvolupat les seves habilitats professionals, o els que han passat una llarga temporada a l’atur, perquè és probable que hagin perdut algunes d’aquestes habilitats. En qualsevol cas, un salari mínim més alt perjudicarà sobretot aquells que ja tenen uns ingressos reduïts, però també pot afectar altres grups, si l’augment salarial s’estén en els convenis col·lectius a altres categories, perquè no resultin desfavorides respecte dels més mal pagats.
Altres economistes discrepen d’això, principalment per tres raons. Una és que l’augment dels ingressos dels treballadors es traduirà en més demanda i, per tant, en més ocupació –tot i que sembla que aquest efecte no serà important. Una altra raó és que l’aportació d’un treballador a la producció no és una dada, sinó que depèn de la productivitat, és a dir, del volum de producció per persona ocupada. A Espanya, la productivitat és relativament baixa respecte dels nostres veïns europeus; potser perquè la tecnologia utilitzada no sempre és la millor, o perquè l’organització no és l’adequada, o perquè la formació i l’experiència del treballador són deficients. De manera que aquests economistes opinen que l’augment del salari mínim pot tenir un efecte negatiu molt reduït, si anima les empreses a millorar la seva tecnologia, la seva organització o la formació dels seus empleats, és a dir, la seva productivitat, perquè el resultat serà un augment del PIB i del nivell de vida de tots.
El tercer argument és que el mercat de treball no sempre és un mercat competitiu; si la competència entre empreses no és suficient, com pot passar en algunes localitzacions o en alguns sectors, els salaris poden ser inferiors al valor de l’aportació del treballador, de manera que un augment del salari mínim no necessàriament elevaria la taxa d’atur.
Les dues visions
La versió pessimista afirma, per tant, que l’augment del salari mínim provocarà l’atur dels més desfavorits: és veritat que els que mantinguin la seva feina veuran augmentada la seva remuneració, però serà a costa d’altres, que seran acomiadats. La versió optimista diu que això no necessàriament ha de ser així, almenys en molts casos: potser el primer impacte sobre l’ocupació sigui negatiu, però després pot corregir-se, i l’efecte final pot ser bastant bo.
Notícies relacionades‘La prova del púding consisteix a menjar-se'l’: s’haurà d’esperar un temps per veure qui té raó. De tota manera, em sembla que el moment triat, marcat per la política, no és el millor des del punt de vista de l’economia: la demanda afegida està perdent força; el consum s’està moderant; els impostos han pujat fa poc i, per tant, les empreses veuran amb reticència un augment d’altres costos; la incertesa política probablement els porti a ser més cautes en les seves decisions; els canvis en la tecnologia o en la formació seran lents, en alguns casos molt lents, de manera que la recuperació de l’ocupació pot demorar-se molt.
A més, la pujada del salari mínim, superior al 22%, és alta i s’aplica a molts treballadors amb poca formació i experiència, de manera que els efectes poden ser molt negatius. “Els experiments, amb gasosa”, va aconsellar Eugeni d’Ors a un cambrer inexpert, que va vessar una ampolla de xampany sobre la seva jaqueta. Potser s’hauria pogut provar amb pujades limitades a una zona o a un sector, o amb alguns treballadors determinats o amb una quantia menor. O acompanyar-la de mesures complementàries, potser en forma de plans de formació, rebaixes de cotitzacions socials o canvi en les condicions de transformació de contractes temporals en indefinits, de manera que la resposta de les empreses hagués pogut ser més ponderada i tots haguéssim pogut aprendre millor com manejar una mesura com aquesta, que, si surt malament, serà de difícil marxa enrere.
