Cosmètica feminista

Una mica de maquillatge morat per aquí, unes dades retocades per allà, algun anunci per a l’ocasió, una mica de llenguatge inclusiu... La setmana de la dona arriba als aparadors. Amb la vista fixa en el 8-M, els departaments de màrqueting recerquen al traster de les empreses el sant greal feminista. Si no hi ha producte, qualsevol cosa serveix convenientment adornada. Per als que no han fet els deures, el color Ultra Violet 18-3838 del pantonari aplicat a un titular d’urgència permet sortir del pas.

¿Hipocresia? Per descomptat. ¿Estrictament negativa? No del tot. Les mesures cosmètiques no redueixen la bretxa salarial ni porten la igualtat als consells d’administració ni concedeixen una entrevista al currículum descartat per portar nom de dona. De fet, no serveixen per a gairebé res tangible però, almenys, són la mostra de cert canvi de consciència, d’una pressió social que obliga a fer o, com a mínim, a simular que es fa. Tot comença aquí i res s’atura aquí. El maquillatge embelleix per un dia, però el rostre de la igualtat porta imprès la mirada de la determinació i la reivindicació, també de l’inconformisme. La visió embellida del feminisme de samarreta no deixa de ser cap altra expressió del masclisme, que suposa les dones més manses, més fútils, més resignades. Però això és només el principi. El feminisme és bonic, però també és lluita. I el 8-M ens veiem al carrer.