Els Mossos centren el judici al procés

Davant de les crítiques per l’actuació dubitativa de la fiscalia, que semblava no haver-se après el paper, en els primers dies del judici al procés, fonts del ministeri fiscal es van remetre a la fase testifical com a decisiva per recolzar les seves acusacions. Aquella fase va començar amb les declaracions d’alts càrrecs polítics, que van aportar poca cosa. Ha sigut després, al declarar càrrecs mitjans, quan ha començat a conèixer-se el que va passar abans de l’1-O i aquell mateix dia. Va ser molt desfavorable per a l’actuació dels Mossos la compareixença del secretari d’Estat d’Interior, José Antonio Nieto, i ho ha sigut encara més la del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu de seguretat de cara al referèndum suspès pel Tribunal Constitucional. El delegat del Govern, Enric Millo, va coincidir amb el relat i es va endinsar fins i tot en terrenys polítics, al remarcar les discrepàncies al si de l’independentisme entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Segons els testimonis requerits per la fiscalia, està clara la desobediència a l’ordre judicial d’impedir el referèndum, sobretot per una diferent interpretació de la interlocutòria, perquè una de las parts, la Generalitat, prevalia el manteniment de la convivència ciutadana, i l’altra, els representants del Govern central, considerava que la prioritat era impedir el referèndum. Aquesta discrepància ja es va constatar a la junta de seguretat celebrada tres dies abans de l’1-O, que Millo va qualificar d’“esperpèntica” i “surrealista” i De los Cobos de “kafkiana”. Les acusacions contra els Mossos han anat des de “passivitat” fins a “nul·la col·laboració”, passant per muntar un dispositiu “insuficient i ineficaç” destinat no a impedir la consulta, sinó a facilitar-la. La desobediència també sembla acreditada al Parlament, on únicament Roger Torrent ha defensat l’actuació de Carme Forcadell, que han deixat sola dos companys de Mesa, lletrat major i secretari general.

Nieto, Millo i De los Cobos han parlat d’assetjament, fustigació i violència de ciutadans contra les forces de seguretat mentre defensaven com a “proporcionades” les càrregues policials, fins i tot sense admetre aquest nom. Però fins al moment, a part de la falta de reconeixement dels danys causats als votants, l’alçament violent o multitudinari que exigeixen els delictes de rebel·lió i sedició no semblen desprendre’s dels testimonis. Però la batalla judicial no ha fet més que començar.