La llarga lluita feminista
La llei d'acció i reacció
Des dels anys 50 hem fet passos de gegant i hem pres impuls amb cada retrocés. Per això aquest 8-M hem de sortir unides al carrer en una marea violeta imparable
fcasals47259365 opinion ilustracion de leonard beard190307190530
La llei d’acció i reacció deNewtonafirma que si un cos actua sobre un altre amb una força (acció), aquest reacciona contra aquell amb una altra força d’igual valor i direcció, però de sentit contrari (reacció). Des de Max Weber podem aplicar aquest principi a la sociologia.
En lasegona guerra mundial, quan els homes se’n van anar a la contesa, les dones van ocupar els seus llocs de treball. Després del conflicte, hi va haverescassetat d’homesi moltes dones van continuar treballant. A aquesta acció va seguir una reacció. Els anys 50 són els anys del 'new look' de Dior (vestits amb cintura de vespa i faldilles bollades), de les pel·lícules melades de Doris Day, dels sostenidors amb farcit, de l’estereotip de les ‘rosses ximples’ (l’epítom del qual va ser Marilyn) i de les 'pin up'. De pel·lícules i novel·les en què les dones bones eren les mares i esposes, i les dolentes eren les dones treballadores.
Dues dècades de grans avenços
En elsanys 60 i 70arriba la segona onada feminista. Com a reacció a aquesta narrativa de glorificació de la dona com objecte submís i passiu, es publiquen‘La mística de la feminitat’,‘Política sexual’i‘La mujer eunuco’, de Betty Friedman, Kate Millet i Germaine Greer. Tres èxits de venda. Es protesta contra els concursos de bellesa. Es viuen avenços enormes en matèria d’igualtat i presència de les dones en la vida pública. Fins i tot al cine apareixen dones amb armes, la princesa Leia, sense anar més lluny.
En els 80 arriba la reacció conservadora, l’'era Reagan'. Es difonen massivamentestereotips negatiussobre les dones independents i treballadores. És el moment d’‘Instint bàsic’, ‘Atracció fatal’o‘La mano que mece la cuna’.Dels atacs terroristes aclíniques avortistes, de lesretallades socialsper a mares solteres. El moment en què les revistes femenines reprodueixen sense parar un estudi sense cap base real que diu que a partir dels 30 anys les dones nord-americanes tenen més possibilitats de ser víctimes d’un atac terrorista que de casar-se.
El 1991, el llibre deSusan Faludi, ‘Reacción’, inaugura latercera onada feminista.Apareixen lesRiot Grrrl, els grups grunge-punks feministes. Anita denuncia l’assetjament sexual de Clarence Thomas, nominat per al Tribunal Suprem. Sorgeix el terme‘interseccionalitat’per descriure la idea que les dones experimenten “capes d’opressió” causades, per exemple, pergènere,raçaiclasse.
A aquesta onada la segueix una altrareacció antifeministaa partir de l’any 2000. És el moment de lesdones Kardashian. L’ideal és la dona rica,hipersexualitzada, operada. Si no ets desitjable, no formes part del sistema. Per ser acceptada has de ser desitjada. I per ser desitjada has de gastar, gastar i gastar. La dona superobjecte.
L’onada del #Metoo i el #NiUnaMenos
Laquarta onadaarriba a partir del 2010. Com amoviment de caràcter internacional, apareix el moviment#MeToo, el#NiUnaMenos, les manifestacions massives. Les xarxes permeten que els missatges es difonguin a velocitat de vertigen; lesnoves tecnologiesserveixen de metxa i d’estendard.
I, per descomptat, a l’acció la segueix una reacció.
La història ens mostra que la reacció pot generar de manera articulada i ràpida tot un sistema d’atacs. I lanova contraofensiva antifeministaataca el que ells han convingut anomenar‘ideologia de gènere’.
Ara se’ns diu que som lliures. Lliures per prostituir-nos, peroperar-nosde dalt a baix, per llogar els nostres ventres. El que anomenenfeminisme liberalés una contradicció en termes. ¿Quina llibertat té una persona que es veu obligada a vendre’s?
Aquests grups neoliberals tenen accés a l’exercici delpoder polític, arecursos financers, amitjans de comunicaciómassius. Nosaltres, no. Nosaltres esteminfrarepresentades en l’Ibex 35, en els mitjans, al Senat, al Congrés. No oblidem que elscandidats a presidentsón tots homes excepte una dona,Silvia Barquero, del Pacma, que no conviden a debats.
Notícies relacionadesPerò lapromoció equitativa dels drets humansNO és una ideologia. Nosaltres no venem una ‘ideologia de gènere’. No es tracta d’ideologia. Es tracta de l’obligació estatal de protecció i promoció de drets.
Seguim en la dinàmica acció-reacció. Però amb cadamoviment de pèndolavancem una miqueta més. Des dels anys 50 hem fetpassos de gegant, si bé amb els seus retrocessos.A cada retrocés, hem pres impuls. Per això aquest 8-M hem d’estar més unides que mai i sortir al carrer en una marea violeta imparable, sempre endavant. Contra la reacció.
