IDEES
Desfer-se del complex d'inferioritat
zentauroepp47231692 barcelona 5 03 19 director koldo serra que estrena 70 bi190307202137 /
De simular l’exòtic i aliè a aprofitar el que tenim. Amb motiu de l’estrena aquest divendres de '70 Binladens', el director Koldo Serra explicava això en una entrevista per a 'GQ' firmada per Noel Ceballos: “La idea que nodria tot el projecte era fer una pel·lícula costumista, propera i local, només que amb armes de foc i situacions amb ostatges pel mig”. A més d’una de les claus de l’eficàcia de la seva formidable pel·lícula d’atracaments, aquesta intenció inicial indica un gest que admiro, defenso i aplaudiré sempre: el dedesfer-se del complex d’inferioritat i anar a la recerca d’un cine de gènere autòcton, propi, personal.
Sempre serà una alternativa magnífica al simulacre pobre i inversemblant del cine que fan d’altres (sobre tot americà) amb més diners. Sempre serà una magnífica manera de fugir de la recreació de pa sucat amb oli d’una sèrie de situacions i personatges que no tenen sentit fora del seu hàbitat natural (òbviament, això exclou exercicis deliberats i conscients de recreació i nostàlgia).
Cal anar a la recerca d’un cine de gènere autòcton, propi, personal
Tot i que les formes del 'thriller' espanyol contemporani continuïn sent massa esclaves de determinades pel·lícules i mestres (com fugir, per exemple, de la influència de Michael Mann), una de les coses més interessants de pel·lícules com la de Serra, 'El reino' de Rodrigo Sorogoyen o 'Tu hijo’ de Miguel Ángel Vivas, per citar tres títols produïts l’any passat, és aquesta exploració del local i la incorporació d’un costumisme propi. Són tres pel·lícules diferents i no totes m’agraden, en algunes hi ha fins i tot decisions que m’expulsen. Però aplaudeixo la decisió dels seus autors d’ubicar les històries en escenaris reconeixibles, proposar personatges creïbles en els entorns a què pertanyen, apostar per una iconografia pròpia i plantejar situacions versemblants (fins i tot quan la realitat estigui suspesa).
M’he centrat en el 'thriller', però òbviament és extensible a altres gèneres. Tant de bo aquest rampell autòcton i probable encomanés la comèdia i, sense anar més lluny, els pisos dels personatges comencessin a semblar pisos de veritat, llocs viscuts i on viure, i no decorats socarrimats per la llum artificial.
