Hi ha motius, més que mai

L’últim 8-M va suposar un punt d’inflexió en la lluita per la igualtat. La vaga feminista va collir un notable seguimenti les massives mobilitzacions van demostrar el grau d’afartament de les dones davant la precarització laboral, la bretxa salarial, la violència sexista –dins i fora de la parella–, la indulgència judicial davant casos com el de ‘La manada’, l’inic repartiment dels deures familiars... En suma, per la perpetuació del masclisme –i també de la LGTBfòbia– com a cànon social en ple segle XXI.

Un any després que el feminisme s’erigís, a la fi, en un moviment socialment transversal, aquest 8-M es presenta al temps com a revàlida i tallafocs. Revàlida, perquè qualsevol causa justa necessita mantenir l’empenta per acabar assolint els seus objectius. I, tallafocs, perquè aquesta incipient revolució ha topat primer de tot amb la resposta dels carques, sempre refractària als avenços en drets socials i disposada a assaltar el poder per apuntalar el feudalisme en forma d’heteropatriarcat.

En un any políticament convuls, l’esquerra ha intentat portar a les institucions les demandes del 8-M. Com a símbol, el ‘Consell de les Ministres’ de Pedro Sánchez. Com a evidència, les iniciatives a favor de la igualtat que el PSOE i Units Podem, amb el recolzament d’altres grups parlamentaris, han promogut al Congrés, tasca titànica que l’abrupte final de la legislatura ha deixat inacabada.

Un virus letal

Notícies relacionades

Història de la portada d'El Periódico del 8-M

«Feu vaga per nosaltres»

Però, després de l’onada morada, la ressaca ha escampat per la sorra els residus retardataris que encara persisteixen en la nostra societat. El més inquietant ja no és que l’extrema dreta rampant cavalqui a cavall del masclisme, sinó que hagi aconseguit inocular el seu virus letal a la dreta vergonyant. Fingint de restringir el dret a l’avortament i despenjant-se de la manifestació del 8-M, Pablo Casado sembla entossudit a empetitir espais a Vox... a risc d’empetitir l’espai electoral del PP.

Amb el teló de fons de les generals del 28-A, determinant per al futur d’Espanya i de la causa feminista, no hi ha dubte que aquest 8-M hi ha motius per alçar la veu. Potser més que mai.