8-M, el que és obvi

Quan cal insistir en el que és obvi, és que alguna cosa no funciona. Quan cal repetir una i mil vegades el significat d’una paraula és que potser hi ha qui no vol escoltar o que fa massa anys que ignorem la realitat. Un any més toca insistir que el feminisme, segons la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, és “la ideologia que defensa que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes”.

I sincerament, un any més no trobo motius perquè algú assenyat s’oposi a una cosa tan bàsica, tan òbvia, tan necessari, tan decent, tan justa... Qui llegeixi aquestes línies pot pensar “ningú s’hi oposa” o “ens oposem que polititzin el dia”. Però no ens fem trampes. Podem mirar el dit que assenyala la lluna o la lluna. Que els partits intentin polititzar la jornada és el seu problema. Que intentin sortir bé a la foto perquè som a un mes de les eleccions és el seu problema. Que alguns hagin anat adaptant el seu missatge des de fa un any després d’observar el clamor del carrer és el seu problema.

Qüestionem i qüestionem-nos

Notícies relacionades

La llei d'acció i reacció

Marató

En aquestes hores en les que escric, prèvies a la jornada del 8-M8-M, abans del començament d’una jornada històrica en què jo faré vaga, penso en el molt que fa falta qüestionar-se les coses per créixer en la vida. Val per a qualsevol aspecte. I per descomptat val per parlar d’igualtat i feminisme. Qüestionem els passos que hem fet fins ara. Qüestionem els petits detalls quotidians. Qüestionem els qui prometen i no compleixen en l’important. Qüestionem amb arguments als qui diuen compartir el que és obvi, però sempre afegeixen un ‘però’. Als qui obliden o neguen les xifres de la bretxa salarial, acadèmica o empresarial. Als qui asseguren que exagerem quan parlem de sostres de vidre com dient que si no arribem, és perquè no ho mereixem. Als qui minimitzen la mort de desenes de dones pel fet de ser-ho. Als qui diuen que calderogar la llei que ens protegeix perquè diuen que no funciona, però mai demanarien abolir el Codi Penal pel fet que continuïn cometent-se delictes. Qüestionem. Qüestionem-nos.

Feminisme i igualtat cap a fora i cap a dins. Visibilitzem el canvi que aquest país ha viscut en les últimes dècades i en els últims mesos. Mostrem, els qui tenim un altaveu, el nostre retret a actituds i comentaris intolerables. Exercim cap a fora. Però a més... abans i quan passi el 8-M, exercim el feminisme cap a dins. La creença en la igualtat està en el dia a dia. Complim, homes i dones, amb la mateixa coherència que exigim als altres. Estiguem a l’altura del repte. Que quan passin dècades i mirem cap enrere la història ens situï en el lloc adequat. En el de la decència del que és obvi.