Anàlisi
La por que té del Barça va fer fora el Madrid d'Europa
marcosl47239677 madrid spain march 05 santiago solari manager of real m190307185035 /
A Madrid l’anomenen Setmana Tràgica, tot i que ningú va entrar al seu temple de la Castellana per cremar-hi els sants, ja que aquesta vegada es van incendiar per si sols. Però a la resta del món la consideren la Setmana Fantàstica. Els justiciers perquè per fi cau a Europa aquest Madrid que encadena tants anys sense jugar a res guanyant títols per la casualitat que fins aquesta temporada no ha arribat el VAR, aquest antifavoritisme dels àrbitres. D’altres, més pragmàtics, creuen que ha sigut una Setmana Fantàstica per les seves grans oportunitats. Perquè si el Barça s’imposa al Lió entrarà en un sorteig de la Champions en què ja no podran tocar-lo ni el lleter Reial Madrid, ni el PGS, ni un del binomi Atlètic Cojonero de Simeone - Juventus, que s’eliminaran entre si. Messi potser va tenir raó quan va guinyar l’ull dient que aquest any probablement sí
La 'síndrome Barça' va matar el Madrid
El Barça va exercir un paper molt superior al que li atribueix molta gent en l’eliminació europea del Madrid. El pànic de Solari després del 0-3 de la Copa del Rei que el partit de Lliga de dos dies després portés una altra golejada adversa encara més històrica el va dissuadir d’alinear en aquest segon matx un onze B de refresc i guardar forces per al més important partit de tornada amb l’Ajax. Mai sabrem si el que més va pesar va ser la seva por de ser acomiadat en cas que el Barça li fes una ‘maneta’ o si va rebre algun suggeriment directe o indirecte de Florentino demanant-li que hi posés tota la artilleria pesant. El resultat va ser que un primer equip molt cansat (Solari ja havia alineat la majoria dels titulars en el desastrós partit contra el Girona al Bernabéu), sense esma en l’eliminació copera i esgotat en la segona derrota contra el Barça. Per això ja no li quedaven cames al saltar al camp per defensar la victòria de l’anada al camp de l’Ajax. A sobre sense Ramos, curt de vista al menysprear l’Ajax malgrat que el primer partit els madridistes l’havien guanyat per pura sort. La por d’encaixar una altra golejada a casa amb el Barça va esborrar les possibilitats del Madrid de seguir en la Champions.
'Floren', l’altre esgotat
La Setmana Fantàstica va desembocar en la baralla davant de testimonis de Florentino i Ramos, que li va retreure els seus errors a provocar la sortida de Cristiano i la mala planificació de la seva substitució. Ramos, tot i que sigui brut, en això tenia raó. ‘Floren’, per despit i acorralament respecte a la seva autoritat difícilment mantindràRamos al club. Això serà el tret de sortida per a una renovació àmplia de la plantilla. Hi ha jugadors amb caixet que desitgen anar-se’n, i el Madrid podrà aconseguir acceptables ingressos pels traspassos (tot i que Lopetegui i Solari n’hagin devaluat el valor en almenys un 30%). Els candidats a marxar són Bale, Nacho, Kroos, Ramos, un dels dos porters (o Keylor o el poc convincent Courtois d’aquest any), potser Casemiro, potser Benzema, molt probablement Marcelo (rumb a la Juve per retrobar-se amb el seu amic Cristiano) i també Isco, un altre emblema del conflicte, segons l’entrenador que arribi.
Al-Khelaifi i Tuchel, en la presentació de l’entrenador alemany / (EFE) /
El PSG, un altre enfonsament
L’únic consol del Madrid és el desastre del PSG per la possibilitat que pugui facilitar la materialització del somni de ‘Floren’ d’aconseguirNeymar. De moment, ningú sap què passarà en aquest club, on el primer cap que pot rodar és el del màxim mandatari, Al-Khelaifi, a qui la casa reial qatariana podria substituir després dels seus continus i cars fracassos (s’ha gastat 1.200 milions en la seva pretensió d’aconseguir una Champions). Al-Khelaifi és una ànima bessona de Florentino: fan alhora de caps màxims i de veritables secretaris tècnics malgrat que als seus caps pesen més els desitjos de satisfer capricis que d’atendre les veritables necessitats.
Ningú sap si Neymar vol realment tornar al Barça o anar-se’n al Madrid una vegada ha constatat que a París no aconsegueix ni triomfs internacionals individuals ni col·lectius. També es desconeix si el PSG està disposat a deixar-lo marxar, perquè contra el fluix Manchester United es va veure que només amb Mbappé no pot fer grans coses. Mbappé hi seguirà perquè França no perdonaria els qatarians si el deixessin marxar a un club estranger com el Madrid.
Al PSG li falla tot. El naufragi contra el United va respondre a dues males decisions empresarials. Va elegir l’entrenador alemany Tuchel, que amb un 0-2 a favor davant un rival ple de reserves va demostrar estar adscrit al futbol cagat. Creient que tenia la classificació assegurada, va fer que el seu equip passés la major part del partit perdent temps amb passades horitzontals i triangulacions cap enrere a l’espera del xiulet final, amb el desenllaç que tots coneixem. Una altra mala decisió del club és més dolorosa denunciar-la: fitxar el veteraníssim Buffon és millor operació de màrqueting que aposta esportiva. Aquestes decisions immadures del PSG estan rere els seus fracassos.
