L'extrema dreta desafia la UE

L’auge de l’extrema dreta plana sobre Europa com una ombra amenaçadora carregada d’insans presagis, idees retardadores i una eurofòbia militant i desinhibida, impregnada d’un nacionalisme sectari. A dos mesos i mig de les eleccions que renovaran el Parlament Europeu, els adversaris de la consolidació política d’Europa compten amb una xarxa d’aliats que va d’Espanya a Hongria, d’Itàlia a Alemanya, de Geert Wilders a Matteo Salvini, de la coalició governant a Àustria a la prèdica de Marine Le Pen a França. En tots els casos, la nació, les senyes d’identitat locals, les tradicions més ràncies s’apropien de l’espai públic o ho intenten almenys, i els seus patrocinadors infamen el projecte paneuropeu.

Ni l’Administració del president Donald Trump ni la Rússia de Vladímir Putin són alienes a aquesta onada de conservadorisme extrem, amb dos instruments del tot eficaços fins ara: la brega de Steve Bannon, un exassessor de Trump, recolzament permanent de les sigles ultres, i la intromissió del Kremlin en la política europea a través d’Internet, incloses les eleccions. Les dues interferències responen a la necessitat dels seus promotors de debilitar Europa per neutralitzar un poderós competidor, mentre l’extrema dreta ha adoptat Trump i Putin, aquest últim en menor mesura, com a referències ideològiques, com a autèntics líders les consignes dels quals val la pena seguir.

Alhora, és molt limitada la capacitat de resposta de la Unió Europea, atrapada en el ‘brexit’, tan ben vist a Washington i a Moscou, a més dels periòdics sotracs interns que danyen la cohesió. Com si no comptessin els precedents històrics d’anteriors desafiaments de l’extrema dreta a la convivència, la base democristiana, socialdemòcrata i liberal sobre la qual es va edificar el projecte europeu des del principi emet senyals d’atordiment, quan no de debilitat, davant el repte que ha d’afrontar.

Per al futur d’Europa resultaria més que inquietant que el 26 de maig, obertes les urnes, es complissin els pitjors vaticinis, que preveuen fins al 25% dels vots per a les candidatures ultres. Seria alguna cosa més que sotmetre les institucions als serveis d’un sistema democràtic, que permet als seus adversaris participar-hi; seria tant com condicionar el futur de la UE als designis dels qui l’ataquen.