Sense comunitat no hi ha integració, per Loli Rodríguez

La primera obligació que tenim amb els adolescents i joves migrats sols és, des de la perspectiva dels seus drets com a menors d’edat, la protecció. Els espais i les oportunitats que els oferim han d’anar encaminatsal fet que es facin efectius aquests drets i que ells, al seu torn, compleixin també els seus deures. D’entrada, són les administracions públiques i la societat en conjunt els que hem de fer la nostra part: acollint, acompanyant i treballant per la integració i la cohesió social.

El repte és complex i global. Inclou gestionar necessitats i posicions diverses, però en cap cas pot tolerar actituds violentes i de rebuig com les que hem vist en alguns municipis. Són fets aïllats que ocupen un espai desproporcionat a l’esfera mediàtica en relació amb la feina que fem dia a dia i als resultats positius que dona en la majoria dels casos, però són greus i se’ls ha de prestar l’atenció que mereixen per evitar que es repeteixin. 

La clau perquè la integració sigui possible és la comunitat. El municipi, el barri, el teixit associatiu, els equipaments públics de cada població; la ciutadania, en definitiva. Com a societat estem començant a exercitar la nostra capacitat integradora i és una cursa de fons que requereix inversió en recursos humans i materials amb visió preventiva i a llarg termini. Just el que com a sector venim reclamant des de fa anys, en aquest i en tots els àmbits de les polítiques socials. Advertint, a més, que ens juguem la cohesió social. No cal tornar a assenyalar la urgència d’atorgar a aquestes polítiques la màxima prioritat. Estem parlant de persones i de drets.

Tots hem de sentir-nos interpel·lats i cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat. En primer lloc, les administracions amb la legislació, la regulació, la dotació pressupostària, la sensibilització i el treball en xarxa amb els diferents actors. Un d’aquests és el món empresarial, determinant en termes d’ocupació i de futur tant per a aquests joves com per a la sostenibilitat del sistema. Les entitats socials apostem decididament per les accions amb enfocament comunitari, treballant des del territori i amb aquest. Enriquint les comunitats, descobrint les potencialitats dels joves, desconstruint estereotips, sent prescriptors de les nostres activitats i experiències d’èxit.

La Convenció dels Drets del Nen obliga tots els Estats a protegir la infància i l’Observació General núm. 6 (2005) sobre el tracte als menors no acompanyats insta a trobar solucions i respostes estables tenint en compte l’interès superior del nen. El desig de justícia global i la sensibilitat cap als col·lectius més vulnerables hauria de contribuir a fer possible la plena integració a través de l’accés a l’educació, la tramitació de la documentació i la cura de la seva salut, entre molts altres aspectes.

Notícies relacionades

SOS Racisme alerta que l'atac de Castelldefels no és «fortuït» ni «aïllat»

Els menors tutelats a Castelldefels seran traslladats a un altre centre

Som davant d’un fenomen estructural i una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, hem de normalitzar els equipaments i els serveis d’atenció als joves migrats sols, i invertir en itineraris individuals adequats a l’àmplia diversitat de perfils. Mentrestant, l’estratègia de país que el Govern va fer pública fa un mes i mig continua pendent de desplegar, sense pressupost ni calendari conegut.