'Brexit' i Monty Python

Sembla una comèdia d’embolic si no fos perquè no té cap gràcia: és llarga, és avorrida i els actors són pèssims. Sobretot, és un embolic totalment britànic. Si d’alguna cosa ha pecat la tan criticada UE és de ser massa pacient. En l’última etapa d’aquest fulletó, els pròxims dies prometen: El Parlament britànic votarà aquest dimarts sobre l’acord de retirada; dimecres, sobre un ‘brexit’ sense acord, i dijous, sobre retardar la sortida del ‘brexit’. I divendres, a descansar.

El problema és, sense cap dubte, la total irresponsabilitat del Parlament britànic (en la seva totalitat, sense excepcions), i la senyora May, qui a part de la seva ambició de seguir en el càrrec mig dia més, no té res de nou a oferir a Brussel·les, ni quedar-se, ni anar-se’n, ni senyar-se. No està malament en el país que històricament va inventar el règim parlamentari ja fa diversos segles. Les solucions, en teoria, són òbvies: convocar un segon referèndum (amb data i garanties) o dissoldre el Parlament i donar electoralment la paraula als electors. Doncs ni una cosa ni una altra.

Paralitzar la UE

¿Qui es freguen les mans en aquesta comèdia de les vanitats? Els ultres euroescèptics britànics, amb Nick Farage al capdavant, que va admetre l’endemà del referèndum que en realitat ell no tenia ni idea de què fer a continuació; Steve Bannon, en el seu paper del Darth Vader de la política mundial, i la missió confessa del qual és escorar la UE cap a l’extrema dreta, i diversos governs europeus que volen una UE ‘zombie’, de la qual continuar traient diners (a pagar entre tots), a canvi de paralitzar-la com a ens polític sense credibilitat cap a nivell internacional.

¿Volen els lectors un altre maldecap? La pregunta és ben senzilla: ¿Poden els votants del Regne Unit avui dia votar en les eleccions europees? Formalment, sens dubte. Però si anem a un ‘brexit dolent’, dur, etcètera, si el Regne Unit queda fora de la UE, ¿els seus eurodiputats elegits perden la seva condició de tals? ¿Podran votar a l’hemicicle? ¿Ser acreditats? ¿I, sens dubte, cobrar un dineral? S’admeten apostes, però segons la meva modesta opinió ningú no en té ni idea, no està prevista aquesta modalitat de pèrdua de la condició d’eurodiputat ni aquesta modalitat de seguir sent-ho si el teu país ja no forma part de la UE.

Els guanyadors

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Quan Cameron, el culpable inicial de tot, va llançar l’envit, sabia que una de les virtuts del parlamentarisme britànic és que si com a primer ministre fas alguna tonteria de gran calibre, el dia que te’n vas a casa quedes net de tota responsabilitat. Has muntat un sidral a escala de 500 milions de persones, ¿i ja està? Doncs això sembla. ¿Qui guanya? Sens dubte Trump, Bannon, Farage, i alguns més.

Potser hauríem d’abordar una reforma del Tractat (de 10 a 15 anys de tramitació) per poder fer fora aquests que volen anar-se’n, però quedar-se al replà de l’escala mantenint la clau del pis.