Paradoxes

El xec britànic va ser negociat per Margaret Thatcher el 1984 en el Consell Europeu de Fontainebleau com a mecanisme de compensació pel fet que la major part del pressupost de la UE es destinava a finançar la Política Agrícola Comuna (PAC), de la qual el Regne Unit es beneficiava molt poc a causa que el seu sector agrícola era molt petit. Cinc anys abans, la Dama de Ferro havia pronunciat la seva cèlebre frase ‘I want my money back’ en un discurs revelador del que seria l’encaix futur del Regne Unit a la UE amb bloquejos constants del pressupost comú per renegociar el xec.

A Europa es parla aquests dies amb ressentiment i embafament dels britànics. Es considera el ‘brexit’ una gran paradoxa que limitarà el que més interessava a la Gran Bretanya, el gran mercat comú i l’economia, i mantindrà en canvi el que més han boicotejat en el passat, la coordinació en seguretat i defensa. Necessària ara davant de l’amenaça del terrorisme global.

La paradoxa serà encara més gran si els britànics han de votar finalment a les eleccions europees simplement perquè encara estan dins de la UE al maig quan en veritat se’n volen anar. Però el reglament és clar en aquest punt, no es pot desposseir els ciutadans britànics del dret a votar perquè encara seran europeus amb tots els seus drets intactes.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

L’acord per a la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europa no es renegociarà, no es canviarà, no es modificarà ni hi haurà més oportunitats, explicava la setmana passada l’eurodiputada polonesa Danuta Hübner, una de les veus més destacades del Parlament Europeu en la negociació del ‘brexit’. I no sembla que aquesta sensibilitat canviï per més que el Parlament rebutgi un ‘brexit’ amb acord i sense acord amb un dia de diferència, cosa que suposa una altra paradoxa o sense sentit.

A Europa se li està esgotant la paciència, fins i tot per donar més temps als britànics. La gran pregunta que es fan és per a què volen més temps. ¿Per continuar sense saber què volen? Més paradoxes.