Dona'ns el teu fill

En els temps polítics que corren, que les dones ens despertem amb l’ànima en suspens a l’espera de qualsevol mamarratxada nova que se’ls ocorri als partits masclistes que ocupen l’arc electoral, comença a ser un clàssic.

¿Qui la dirà avui més grossa? ¿A quin partit se li acudirà vendre alguna part del meu cos que no hagi pensat abans? ¿Quina nova llei voldran imposar, o eliminar, per mantenir-nos a casa calladetes i criant?

Avui li ha tocat el torn al PP. Pablo Casado, aquest home que ens vol explicar què portem dins –en el meu cas sempre que l’escolto em poso de mala llet, que quedi clar–, ha pensat a fer un pas més enllà que els seus antecessors, que van prometre donar la nacionalitat a qui pogués pagar-se un pis i li han passat pel cap les “pobres dones immigrants”. Així, com aquell que no vol la cosa, s’ha ofert a blindar la residència al nostre país a les immigrants sense papers que donin els seus fills en adopció.

Aclarim-ho.

Després de llegir la seva proposta dedueixo, en la meva ingenuïtat, que s’ha posat a llegir, i no ho ha entès, 'El conte de la serventa', de Margaret Atwood'El conte de la serventa', de Margaret Atwood, en què les dones fèrtils han d’entregar els seus fills als seus amos. I a ell li ha semblat la solució perfecta: “¿Què tal –ha pensat–, si proposem a les dones migrants que per poder viure en aquest meravellós i envejable país ens donin els seus fills en adopció?, fills nadons, clar, no de 17 anys”.

Imagino que ara que s’ha complicat això de robar nens als hospitals amb ajuda de la Santa Mare Església, tan de moda en els seus avantpassats polítics, ha pensat a crear una llei que els empari. És igual si legalment les adopcions només poden tenir lloc si l’Estat d’origen del menor l’ha legislat, és igual si la mare ha sigut o no convenientment assessorada, és igual si ha donat el seu consentiment lliurement, fins i tot, és igual si ja a l’article 56.6 de la LOEX s’impedeix l’expulsió de les embarassades. ¿Com no s’ha de voler ser adoptat per una envejable família de blancs heteros espanyols?

“Es tracta –ens aclareixen els ‘peperos’ defensant-se– que si una dona immigrant irregular vol entregar un fill en adopció, no deixi de fer-ho per por que a l’anar a entregar-lo, surti a col·lació la seva situació i sigui expulsada”. I aquí, precisament, és la trampa i la coacció més miserable, perquè a canvi de no expulsar-la, ha de donar el seu fill. La perversió disfressada de generositat, o sigui, que si una mare sense papers i que no té expedient d’expulsió, vol quedar-se, el PP li ofereix que es desprengui del seu fill. Fàcil.

Notícies relacionades

Així funciona a Madrid la proposta de Casado sobre l'adopció per a sensepapers

El Govern deplora la mesura del PP per a dones sense papers: és un retrocés en el temps

Però la perversió no acaba aquí, seria massa fàcil. La realitat és que la proposta de “blindatge” que se’ls ofereix a aquestes dones no és donar-los papers, residència o nacionalitat a canvi del seu nadó, sinó mantenir-les aquí només mentre duri el procés d’adopció i aquest “blindatge” acabaria al finalitzar els tràmits. Dit d’una altra manera: porta el teu nadó, dona’ns-el i ves-te’n al teu país.

¿Encara dubteu que cal anar a votar en massa el pròxim 28 d’abril?