IDEES
Alerta: Neverland
zentauroepp47271418 gente documental leaving neverland pol mico documental qu190314130212
Potser ha arribat l’hora de començar a qüestionar-se les coses, de no conformar-se amb l’atracció pels relats i parar més atenció a les imatges. Fa uns dies, vaig llegir un article d’Aarón Rodríguez a la revista digital ‘Cine Divergente’. El text era una anàlisi de 'Leaving Neverland' (2019), documental d’HBO que recull els testimonis de Wade Robson i James Safechuck, presumptes víctimes dels abusos sexuals de Michael Jackson quan eren nens. No compartia tots els arguments del seu article –tot i que sí la majoria–, però vaig saber immediatament que era un text important i, per molt que aquest adjectiu tingui mala fama, necessari el 2019.
És important qüestionar-nos i discutir les imatges d’un documental com el que tracta sobre suposats abusos de Michael Jackson a menors
El més interessant (i el motiu d’aquesta columna) va ser comprovar com aquest text no quedava en una raresa aïllada. Aarón Rodríguez és un dels crítics que millor observen i estudien les imatges, i el seu article juga en una altra lliga. Però aquest text no és l’únic publicat aquests dies que, amb motiu de la seva estrena a VOD, s’ha acostat a 'Leaving Neverland' transcendint la mera especulació sobre la credibilitat dels testimonis que recull. Una cosa que també ha encomanat la conversa a les xarxes. I això em sembla boníssim.
En un moment en què és evident la tendència a comprar les coses, sobretot els documentals produïts per plataformes (molts d’un sol ús, tan eficaços com efímers), per pura atracció pel relat, sense qüestionar-nos pràcticament res, és gratificant i esperançador veure com 'Leaving Neverland' ens ha posat en alerta. El documental de Dan Reed, que personalment no entenc, ens ha sacsejat i despertat. Òbviament, té a veure amb com és de radical de la proposta: ¿com no ens hem de fer preguntes sobre un documental de quatre hores articulat (gairebé) exclusivament entorn de dos testimonis semblants, sense contrapunt, sense context, sense informació complementària? Però tant de bo la interessant resposta crítica a 'Leaving Neverland' contribueixi al fet que cada vegada que ens enfrontem a un producte documental recordem la importància de mirar les imatges, qüestionar-nos-les, discutir-les. Potser allò de deixar-se portar està sobrevalorat i, a sobre, té un punt de perillositat.
