El nostre futur està en joc

Els més joves s’estan alçant en defensa del seu futur, i el nostre. Gràcies. Ningú sinó ells sembla adonar-se que o canviem el rumb de les actuals polítiques econòmiques, energètiques i de consum o en el futur no hi haurà cap planeta que ens aculli.

La nostra precària vida laboral i social gairebé no ens permet veure més enllà de les factures per pagar, les tasques domèstiques pendents o tota la feina que no arribem a fer. Els polítics, per la seva banda, més interessats en el rèdit electoral immediat, continuen regalant, d’una banda, abundants subvencions a empreses que contaminen, mentrestant, per l’altra, es vesteixen de "sostenibles". Són els joves, conscients que el seu present i futur està en joc, els qui sacsegen les nostres consciències.

Molts, en el seu moment, vam sortir al carrer, després de la crisi financera, per cridar que "no som mercaderies en mans de polítics i banquers". L’especulació urbanística, la connivència publicoprivada, el desmantellament dels serveis públics i la corrupció van sacsejar el tauler polític. No obstant, la crisi econòmica té un vessant no només social, sinó també mediambiental, que ha quedat parcialment invisibilitzat, perquè els seus efectes no són immediats. Ara comencem a adonar-nos que ens quedem sense tardors ni primaveres, que la temperatura puja any rere any, que desapareixen varietats agrícoles i ramaderes. Comencem a veure un impacte que s’accelerarà en un futur immediat.

Els mateixos que promouen un creixement a curt termini i desenfrenat, que rescaten la banca, que insten al consum compulsiu i que malgasten per defecte són els mateixos que ens condueixen a aquest carreró climàtic. Ens diuen que no ens preocupem, que tindrem la tecnologia per salvar-nos, però el problema no és tècnic, sinó polític. Si no abordem les causes estructurals del canvi climàtic, poques opcions tenim per solucionar-lo.

Campanya rere campanya

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Campanya publicitària rere campanya publicitària, s’afirma que la resposta és a les nostres mans, en el reciclatge, en l’ús conscient de l’aigua i l’electricitat. I és clar que hi ha una part de responsabilitat individual, però aquells que carreguen la culpa sobre la nostra esquena són els mateixos que promouen unes polítiques insostenibles i recolzen una indústria que contamina dia sí dia també. La solució no és individual, sinó col·lectiva.

Afortunadament, els joves han dit "ja n’hi ha prou", com ho van fer en el passat aquells que es van aixecar contra la globalització neoliberal, com van fer aquells altres que el 2011 indignats van sortir al carrer i com han fet les dones aquest 8 de març. Els joves i les dones són avui la punta de llança d’una marea global que apunta al cor del sistema, aquell que es lucra amb la vida, ja sigui de persones, plantes o animals. El problema no és el clima, "és el capitalisme estúpid", que deia la cèlebre frase. És en aquesta rebel·lió ecofeminista on es troba el futur, és aquí on resideix l’esperança.