Un plebiscit sobre Sánchez

Pedro Sánchez ja no llegeix un ‘teleprompter’ als mítings i de vegades fins i tot fa bisos, micròfon en mà, per als que es queden fora per excés d’aforament. Després surt xiulant mentre els militants, amb la bandera sota del braç, s’aturen a la vorera per veure l’espectacle de la desfilada de cotxes foscos i furgons de la policía de la caravana presidencial.

Tot és nou a les casernes del sanchisme en aquesta precampanya, entre altres coses, perquè no han de lluitar a bufetades contra les enquestes per conservar el lideratge de l’esquerra: naveguen amb el vent demoscòpic a favor i compten amb un factor que comença a ser una constant a la carrera del cap de l’Executiu: els errors del contrari.

En la seva embogida batalla per frenar la fuita de vots cap a Vox, el PP i Ciutadans cada dia li fan favors a Pedro Sánchez. Ningú comPablo Casadoper mobilitzar-li el feminisme tot explicant a les dones “el que porten dins” o ficant-se en un laberint sense sortida vinculant la natalitat als papers de les immigrants. Albert Riverali dona encara més alegries: un dia el veta; un altre, qüestiona la tramitació dels permisos de paternitat i, al següent, s’embolica en una política de fitxatges per aspersió que acaba posant en qüestió la netedat de les seves primàries i fins i tot els permet parlar de transfuguisme.

A la Moncloa compten que el PSOE ja ha recuperat tot el que havia de recuperar per l’esquerra i que el seu marge de creixement només és al centre, empetitint l’espai a Ciutadans, que no aconsegueix fidelitzar recolzaments ni a esquerra ni a dreta per a sorpresa d’alguns i alegria de tots els socialistes. ¡El líder que havia de capitalitzar el descontentament amb el PSOE per rebre els vots de l’independentisme! ¿Algú a banda de la ja exsocialista Soraya Rodríguez se n’ha recordat últimament del relator?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tot és tan nou per aquest PSOE que els sondejos li diuen que poden recuperar més de 30 escons i guanyar les eleccions amb un alt risc d’un “vam jugar com mai i vam perdre com sempre” si la dreta acaba sumant gràcies a l’empenta de Vox. ¡Qui li havia de dir a Sánchez el 2015 que un dia creuarien els dits perquè hi hagués una remuntada de Podem! Tot és tan diferent que quan s’esmenta un possible bloqueig després del 28-A algun sanchista (recordin, els de no és no) recordar que el PSOE ja es va abstenir per deixar governar Rajoy.Fins i tot es posen les mans al cap comentant els acudits deCasado(sí, al PSOE critiquen els acudits) mentre s’esforcen que el president no se surti del guió que el manté al mig de l’escena.

Després de la moció de censura i el curt Govern preelectoral, hi ha socialistes que creuen que aquestes generals seran un plebiscit sobrePedro Sánchez:continua o abandona la Moncloa. Com que no poden confiar-ho tot al fet que l’oposició continuï equivocant-se com fins ara, el PSOE necessita trobar la tecla perquè el seu electorat es mantingui en tensió. De vegades vuit mesos passen més ràpid que els 42 dies que queden.