Una xacra social
A contra rellotge contra el maltractament infantil ocult
La pressió assistencial i la falta de temps dels metges d'atenció primària dificulten la detecció de casos de violència infantil
undefined46656759 punt d homenatge improvisat al nad mort de pineda de mar a190124204148 /
La detecció del maltractament infantil implica descobrir gestos, aflorar vivències, actituds, sofriments, del nen o nena, atesos per part dels professionals. Però l’acte de detectar requereixun complex i delicat exercici d’observació i anàlisi, de generació d’empatia per permetre als petits expressar el seu sofriment i no ocultar-lo per temor de fer enfadar més a qui els maltracten. És diferent el maltractament infantil evident, l’explicitat pel petit al personal sanitari, al maltractament ocultat. Aquest últim és difícil de detectar en una visita d’atenció primària quan el motiu de la consulta és un altre i se li afegeix, a més, la pressió assistencial i la falta de temps que lluny de ser un relat és una realitat tangible.
Entre responsables de la sanitat, crida l’atenció que sent l’atenció primària la porta natural d’entrada al sistema sanitari, sigui en l’atenció hospitalària on s’estan detectant més petits víctimes de maltractament infantil.
¿Per què? Sorgeixen diverses hipòtesis que es podrien verificar. Una té a veure amb la variable assenyalada en el paràgraf anterior, el temps d’atenció i la qualitat d’aquest temps dels professionals de la medicina, de la infermeria i del treball social sanitari, també d’administració, tant en l’atenció primària com en l’atenció hospitalària, sense oblidar l’escola i els serveis socials.
Exigència de les ‘marees blanques’
En l’atenció primària, el temps per visita mèdica no supera els deu minuts de mitjana. En les últimes manifestacions de les ‘marees blanques’ gairebé es pregava disposar de 10-12 minuts per visita. Així doncs, el disposar de temps professional és determinant per a la detecció del maltractament infantil ocult, o el risc de maltractament. Ho il·lustra el següent exemple: quan es va amb cotxe es perden els detalls de la vora de la carretera, però caminant els detalls es poden descriure un a un. Amb cotxe es recorren més metres de carretera, però és caminant que es veu el detall de la carretera. La relació del petit amb el metge es nodreix de la informació del primer, la que aporten el pare i la mare, l’avi i l’àvia, però sobretot de l’observació clínica. Aquesta requereix, continuant amb la metàfora, caminar amb el petit i no portar-lo amb cotxe.
Acabada la visita a atenció primària, si no hi ha senyals de maltractament, el petit torna a casa seva amb qui el maltracta. Una solució per incrementar la detecció del maltractament infantil a l’atenció primària passa per incorporar el diagnòstic social sanitari, elaborat per un treballador social sanitari, al diagnòstic pediàtric.
Enl’atenció hospitalària la pressió assistencial també és alta, no obstant, quan el nen, la nena, ingressa, fins i tot quan és atès a urgències, el temps és més gran i els equips assistencials pediàtrics poden detectar conductes relacionades amb el maltractament, cosa que permet actuar d’ofici.
