Llums negres a la terra d'Israel

Per entendre l’Israel contemporani i entreveure el seu futur és indispensable conèixer l’obra del rabí Avraham Yitzhak Kook. El seu pensament explica molts dels esdeveniments que es produeixen en els nostres dies, no només a les colònies jueves dels territoris palestins ocupats sinó també dins d’Israel. Hi ha una bibliografia immensa sobre aquest rabí en hebreu, i també en anglès, com el llibre 'Eretz Yisrael. Lights on Orot', publicat fa alguns anys amb comentaris del rabí David Samson i de Tzvi Fishman, dos grans experts en el rabí. De fet, el llibre, de 231 pàgines, conté poc més d’un centenar de línies de la ploma de Kook, àmpliament enriquides amb reflexions i anàlisis dels dos exegetes esmentats.

La doctrina dels Kook

El rabí Kook va néixer a l’actual Lituània el 1865 i va morir a Palestina l’11 de setembre de 1935. No es va establir a Palestina fins el 1904, i el seu assoliment més gran s’ha de considerar la fusió que va fer entre la religió jueva ultraortodoxa i el sionisme nacionalista. Es tracta d’una fusió explosiva que molt després de la seva mort va acabar de cristal·litzar per mitjà del seu fill, Zvi Yehuda Kook, a l’escola rabínica que el primer va fundar i el segon va dirigir, i que continua activa a Jerusalem. Des d’aquest lloc, anomenat Merkaz Harav, innombrables deixebles de Kook pare i de Kook fill han irradiat el seu saber i una desmesurada passió per la religió i el nacionalisme en totes les direccions, especialment des dels anys 60, creant una xarxa espessa i molt influent en el pensament contemporani.

La doctrina dels Kook és una de les respostes més virulentes que s’han donat contra la il·lustració i contra la raó del segle XX, una reacció que se sosté sobre el romanticisme reaccionari, sobre l’atavisme de les religions i els nacionalismes propis de les seqüeles del romanticisme. Kook va predicar en un teatre amb un rerefons de violència. Els seus deixebles han interpretat les seves idees com una ideologia on la violència és necessària per aconseguir els objectius. I invoca generalment de forma tàcita una considerable dosi de violència per aconseguir la terra d’Israel, la propietat de la qual li va ser concedida directament per Déu. Molts dels seus deixebles, conseqüents amb les seves idees, incorporen el matís de l’ús de la violència contra els palestins com una cosa explícita, substancial i natural.

Una coneguda anècdota il·lustra la batalla que va mantenir amb un cèlebre poeta hebreu que s’havia casat amb una dona cristiana. Per escrit i personalment, Kook va fer la murga al poeta perquè convencés la seva dona de deixar el cristianisme i abraçar el judaisme. El poeta, Saul Tchernichovski, mai li va fer cas, i la seva dona tampoc va mostrar intenció de canviar de religió, però l’anècdota reflecteix la tendència dels visionaris religiosos i nacionalistes a convèncer els qui tenen al seu voltant i no ho són, caient amb freqüència en un apostolat molt característic del fanatisme religiós i nacionalista que es considera en possessió de la veritat absoluta. La doctrina religiosa i nacionalista de Kook avui també es pot qualificar de populisme, i com a tal, es troba en el costat fosc de la història, és a dir, en el costat oposat al de la raó.

L’escola rabínica Merkaz Harav

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Vuitanta-i-tres anys després de la seva mort, l’obra de Kook continua sent el centre sobre el qual gira l’escola rabínica Merkaz Harav, que forma cada any un gran nombre de rabins, molts dels quals han propagat les idees del fundador per les ieixivàs que hi ha per tot Israel i pels territoris ocupats, creant nous deixebles en un número gens menyspreable. El que al principi era només una ambició de fondre la religió amb el nacionalisme del rabí Kook és avui una realitat palpable i molt influent en tot el país, inclosos l’exèrcit i la classe política, amb els seus propis diaris i emissores, que continua creixent a un bon ritme a costa d’un laïcisme que sembla que cada vegada té menys arguments per combatre aquesta realitat.

La visió del rabí Kook, amb tot el que pot tenir de reaccionària pel que fa a la religió i el nacionalisme, és potser la principal força motriu que guia avui la política a Israel. Alguns lectors no familiaritzats amb el dia a dia d’Israel poden pensar que és una exageració, però no és així. Per descomptat, un dels pilars que els deixebles de Kook prediquen amb més insistència és que Israel té dret a tota la Palestina històrica, i així ho recalquen quan se’ls pregunta per això, i aquesta visió és compartida per un nombre significatiu i creixent d’israelians i de jueus de la diàspora.