Cayetana i el 23-F

Per a Cayetana Álvarez de Toledo, flamant candidata del PP per BarcelonaPP, el procés sobiranista català és "més greu" que el cop d’Estat del 23-Fcop d’Estat del 23-F. Ho és, segons el seu parer, per la suposada disposició de Pedro Sánchez a entaular un diàleg polític sobre l’autodeterminació, extrem que ell sempre ha negat. Ho és, raona, perquè davant l’antigalla de "Tejero i Milans amb els tancs", el repte independentista constitueix un "cop postmodern, basat en la mobilització social i l’exaltació nacionalista" i "molt difícil de neutralitzar". Ho és, conclou, perquè "moltes persones dient al carrer que democràcia és votar" suposa una amenaça més gran per a l’Estat constitucional que "un senyor engegant trets" .

El problema no és que una política que mai ha viscut a Catalunya aspiri a representar els catalans i defensar els seus interessos; tots els partits, siguin constitucionalistes o independentistes, elegeixen o han elegit candidats cuners. Tampoc ho és l’idioma en què s’expressi, tot i que la seva elecció com a cap de cartell il·lustri el menyspreu del seu partit per la realitat bilingüe de Catalunya. El més inquietant és el que pensa, l’escala de valors que està subjacent darrere les seves reflexions.

ABANS BLAVA QUE TRENCADA

Notícies relacionades

Álvarez de Toledo, sobre el procés de Catalunya: "Més greu que Tejero i Milans amb els tancs"

Els dards de Cayetana Álvarez de Toledo contra el PP de Rajoy

Álvarez de Toledo parteix d’una evidència. Si hagués cristal·litzat amb èxit, l’intent colpista del 1981 i la temptativa secessionista del 2017 haurien tingut un efecte anàleg: l’alteració del règim constitucional nascut el 1978. Només que aquell aldarull pretenia instaurar una dictadura militar, i el procés aspirava a seccionar la sobirania nacional mitjançant l’infantament d’una república catalana. De les seves paraules se n’infereix que o bé anteposa la unitat pàtria a la democràcia, o bé no concep una Espanya democràtica sense Catalunya. Abans blava que trencada.

És lògic, des d’aquesta òptica, que la terroritzi més la "mobilització social" a Catalunya que la pistola fumejant de Tejero. Però ho és menys que davant el projecte sobiranista no esgrimeixi arguments ni propostes, sinó el sever correctiu d’un 155  sense data de caducitat tan lesiu per als drets dels catalans independentistes com per als que no ho són.