La fórmula Asens

Jaume Asens és l’arriscada aposta dels comuns al Congrés. Des que va néixer, la formació d’Ada Colau treballa amb material explosiu. Acollir diferents ànimes en la qüestió nacional, quan la seva raó de ser és la defensa de la qüestió social, no és fàcil. Especialment quanla pulsió identitària acaparael discurs polític. Cal oferir una fórmula molt afinada per aconseguir fer-se un lloc... i mantenir-lo. Amb Asens, la recepta ha canviat respecte a la que va oferir Xavier Domènech el 2015 i el 2016. No tant pel seu perfil més o menys sobiranista, sinó per la seva distància respecte al procés. Asens ha sigut més pròxim, fins i tot còmplice, d’aquest malbaratament d’emoció que ha ocultat tantes contradiccions.

Sens dubte, Asens escurça una mica més les distàncies entre ERC i els comuns per a possibles pactes futurs. Especialment, des de posicions independentistes. Al cap i a la fi, Colau va trencar amb el PSC pel 155. Colau va trencar amb el PSC pel 155. Al desembre, Catalunya en Comú va votar al Parlament a favor d’una moció independentista quequalificava la Constitució d’”antidemocràtica i antisocial”,per a disgust del sector federalista, i l’alcaldessa ha redoblat la teatralització dels seus gestos davant del judici. La incògnita és saber com viuen aquesta reformulació els ciutadans que els van donar el seu vot. ¿Amb què se senten més representats, amb el discurs de Coscubiela del 6 i 7 de setembre del 2017 o amb la candidatura d’Asens?