Cadena perpètua per a Karadzic
S'ha fet justícia
La sentència contra Radovan Karadzic ha de servir com a exemple de l'aplicació de la justícia penal internacional i per recordar-nos que la comunitat internacional va reaccionar tard davant l'horror
zentauroepp47430766 former bosnian serb leader radovan karadzic enters the court190320205547 /
El Mecanisme Residual del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia ha dictat sentència ferma contra Radovan Karadzic. El 2016 havia sigut condemnat a 40 anys de presó per la seva participació com a inductor i executor tant del genocidi de Srebrenica (1995) com pelsetge de Sarajevo (1992-1996). En aquesta sentència en apel·lació ha sigut condemnat a cadena perpètuacadena perpètua. Com ha sigut la tònica en totes les vistes, ha mantingut una actitud impassible durant tot el procés i ha afirmat que els càrrecs estaven sostinguts sobre rumors i no sobre fets provats. I, no obstant, el tribunal ha determinat que, igual com Madlic, té sobre la seva consciència l’assassinat de més de 20.000 persones. Haurà de viure amb això.
En el pla domèstic, aquesta sentència no constitueix el final d’unprocés. Més aviat, al contrari, hauria de ser el punt de partida d’un procés de reconciliació demorat durant massa anys. No obstant, després dels resultats de les eleccions presidencials del 2018, sembla que el full de ruta no serà el d’un augment de l’aproximació i construcció nacional davant els nacionalismes de tall ètnic essencialista. S’haurà de veure si l’escepticisme amb què s’esperava aquesta sentència a la República Srpska no es materialitza en brots nacionalistes a favor de Karadzic, i que, al contrari, s’accepta com la condemna a un genocida que no ha representat ni representarà la voluntat de la comunitat delsserbis de Bòsnia.
En el pla internacional, aquesta sentència ha de servir com a exemple de l’aplicació de la justícia penal internacional i per recordar-nos que fa tot just un quart de segle que presenciem impassibles un conflicte terrible a només dues hores de vol de Brussel·les, en què va fer falta que es cometés la matança de civils més gran en terreny europeu des de la segona guerra mundial a Srebrenicaper reaccionar davant l’horror. Els europeus no som immunes a la irracionalitat descontrolada i fanàtica; recordem Sarajevo.
