El Síndic i la pantomima

De defensar els drets de la ciutadania a treure les castanyes del foc al poder. L’ús i abús de la figura del Síndic per part del Govern ha viscut un altre moment gloriós amb l’últim sainet. La decisió de la Junta Electoral Central d’ordenar retirar els llaços grocs dels edificis públics de cara a les pròximes eleccions era inqüestionable. És evident el caràcter ideològic dels llaços. Per això tants els llueixen a les seves solapes. És una reivindicació legítima, un crit de solidaritat. Però per aquest caràcter ple de significat no es poden exhibir en uns edificis que representen tota la ciutadania. És, al cap i a la fi, una qüestió de democràcia. Aquesta bonica paraula que el procés s’entossudeix a modelar fins a buidar-la de contingut.

De nou, la desobediència. Aquesta desobediència tan peculiar, protagonitzada per un govern i aclamada pels mitjans públics. Però la desobediència, tot i que sigui dissenyada al mil·límetre com la ‘fake DUI’, té els seus riscos i Torra no els vol córrer. Es necessita un salconduit per transitar amb dignitat de la veu inflamada de l’èpica (potser l’únic que queda) a la vulgar obediència constitucional. I allà hi ha el Síndic. El guió té una extraordinària semblança amb el que ja va servir per posar fi a la vaga de fam dels presos. En els dos casos, es tracta d’apaivagar el que abans s’ha avivat, que no sembli un pas enrere. Efectiu, però trist el paper de Rafael Ribó en la pantomima.