Fang

La guerra dels llaços grocs s’ha convertit en el centre del debat polític. Ocupa tota l’atenció política i mediàtica com si a Espanya en plena campanya electoral no passés res més rellevant per a la vida dels ciutadans. L’estratègia de Quim Torra d’aparentar desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) per simular obediència a la crida del Síndic de Greuges és un joc de trilers. Però ha donat arguments al PP de Pablo Casado per tornar a demanar l’aplicació del 155 a Catalunya, i a Ciutadans, per argumentar que a Catalunya no hi ha democràcia. El PSOE i Podem, per la seva banda, intenten no escalfar el conflicte, però són acusats de còmplices de l’independentisme.

Amb el judici al procés en marxa, els partits independentistes només estan centrats a mantenir la tensió al carrer i a les urnes. Com a prova d’això, n’hi ha prou de veure les llistes electorals de Junts per Catalunya i ERC al Congrés.

Notícies relacionades

Torra acatarà l'ordre de retirar els llaços grocs, però busca un símbol alternatiu

Twitter era una cerveseria de Múnic

Per al bloc de les dretes, la guerra patriòtica per veure quin partit garanteix millor la unitat d’Espanya és el millor eslògan. D’aquesta manera no han d’entrar a debatre idees i propostes per veure com es pot reduir la precarietat del mercat laboral, que per cert, està en nivells rècord, o com s’afronta el futur de les pensions a Espanya amb uns sous de misèria. 

L’agre debat a compte dels llaços serveix per ocultar temes molt rellevants que haurien de ser el centre de la discussió política a poques setmanes d’unes eleccions generals i amb les municipals i europees ben a prop i el 'brexit' en potència. Les necessitats de l’Estat del benestar, les reformes requerides per no perdre competitivitat o la manera com recuperar els drets socials retallats durant la crisi deurien haurien de ser objecte de grans debats públics. És una llàstima que els partits prefereixin el fang i ens hi enfonsin a tots.