Canvi de mentalitat davant la botiga 'online'

Les botigues s’enfronten a un canvi radical. Han sigut històricament llocs d’intercanvi, on s’oferien productes i serveis als consumidors. A la funció tradicional de venda presencial, rebent la visita dels clients que s’emporten el que han comprat, que es manté, la transformació digital n’hi incorpora tres més. La primera, la venda ‘online’ –e-commerce i webrooming–, expenent comandes internàutiques. La segona, l’enviament de la mercaderia comprada a casa. I la tercera, el punt de recollida –drop point–, on es dipositen els paquets sol·licitats a través d’internet que els clients venen a recollir.

En el passat, l’èxit depenia de la ubicació física de proximitat i cèntrica, d’encertar en la varietat de l’oferta, de mantenir una bona reputació per atraure clients, i de servir amb gràcia i donar confiança a la clientela. Que no era poc. La nova dimensió quadripartita condiciona extraordinàriament el model de negoci de les botigues que, amb petites variacions estètiques, s’ha mantingut inalterable durant els últims tres o quatre segles. Cada botiga pot optar per una combinació entre les quatre funcions, però a la fi, difícilment sobreviuran aquelles que no incorporin les quatre.

El trasllat al món digital és inexorable, malgrat que ara no arriba al 3% de la distribució global. S’eixampla en moments assenyalats de l’any, com per exemple al Black Friday i al Ciber Monday. Però també, en categories precises de producte en les quals pot arribar a gestionar més del 15% del total de les transaccions, com ara la llet en pols infantil (Kantar Worldpannel, 2019). Si bé és previsible que l’e-commerce no superi en les dues pròximes dècades el llistó del 20% del total, la revolució no té marxa enrere. O accedir-hi, o perdre la competitivitat.

Urbanisme comercial

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En el trànsit del vell al nou model de negoci, l’impacte d’internet dona saldo negatiu entre els locals comercials que s’obren i els que es tanquen: oficines bancàries, comerços de proximitat, serveis, grans superfícies. L’impacte d’internet es deixa veure. Aquest escenari planteja dos problemes. El primer, a l’interior dels establiments, per adaptar-se al model de negoci del mix de les quatre funcions. El segon, en l’urbanisme comercial, que obliga a reinventar l’espai comercial físic sent com és patrimoni col·lectiu i reclam per a passejants i turistes.

Les multinacionals i les companyies unicorn no tindran problemes per surfejar per l’era digital. Les pimes, en canvi, o s’associen –a nivell de carrer comercial, barri, eix, centre comercial a cel obert, població– o no podran continuar competint. Això seria greu per a aquestes empreses. Però ho seria molt més per a la convivència. Es reduiria la varietat d’oferta i de formats, es desertitzarien els centres urbans i dels barris, es reduiria la competitivitat. En fi, es limitaria la llibertat de mercat.